Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

OLIVA ORIGEN I SIGNIFICAT Cognom patronímic del nom propi Oliva, que segurament ve del llatí oliva, nom de la fruita de la olivera. COGNOMS DERIVATS OLIBA, OLIVES i OLIBES, malgrat les diferències existents en la seva grafia, són variants equivalents d'aquest cognom i tenen el mateix escut heràldic. LLINATGE I HISTORIA Es va difondre per la Península des de temps molt antics. El porten famílies de diferents cases i regions, no existint entre elles, moltes vegades, cap tipus de parentiu. Algunes d'aquestes famílies són del Rosselló i la Cerdanya. A Barcelona hi va haver una casa solar dels Oliva molt antiga i noble. Joan Oliva era del reial consell de Barcelona, a finals del segle XV, i Antoni Oliva, donzell i regent de la reial audiència de Barcelona, al segle XVI. Altres cases van ser les de València i Mallorca. Mossèn Jaume Febrer, fa menció de Pere d'Oliva, del que diu que va passar des de Tudela a Navarra, a la conquesta de la ciutat de València, servint al rei d'Aragó Jaume I. Rafael Oliva, de la vall de Querol obtingué el 1599 el privilegi de burgès honrat de Perpinyà. ARMES D'argent, una olivera de sinople. Els de la casa de Barcelona portaven: de gules, una òliba d'or. Els Oliva procedents del RossellO: d'atzur, una creu plana d'or. Altres usaren: de plata, una olivera arrencada; bordura de sinople amb vuit olives d'or. Els de Mallorca: d'atzur, una faixa d'or carregada de tres olives de sable; bordura dentada d'or. PERSONATGES OLIVA DESTACATS EN LA HISTORIA * Antoni Oliva: (1560-1620). Jurista català. Catedràtic de Jurisprudència a l'Estudi General de Lleida, quan tenia cinquanta anys s'instal.là a Barcelona com a advocat i ocupà diversos càrrecs públics. * Bernart Oliva: (m. el 1619). Monjo benedictí català. Nascut a Sant Feliu de Guíxols, fou prior del monestir de Montserrat. * Joan Oliva: Fou prior del monestir cartoixà de Montalegre en el segle XVI. Féu construir el primer claustre a Tiana. * Joan Oliva: Frare mercedari natural de Barcelona. Prengué l'hàbit el 1779. Va compondre moltes obres musicals que es conserven a l'Arxiu de l'Escolania de la Mercè. * Manuel Oliva i Torres de Bages: (s. XVIII). Metge català. Destacà com a catedràtic de la Universitat de Cervera. Entre les seves obres cal destacar "Distinción general de los médicos". * Francesc Oliva i Aymauri: (n. el 1813). Músic català. Infant del cor de la catedral de Lleida, destacà per la seva veu. L'any 1830 fou nomenat sots-mestre de capella a la Seu i, deu anys més tard, director de l'Escola de Cant de Lleida. Dirigí la capella de música del Roser fins a l'any 1856. Compongué nombroses obres musicals de caràcter religiós. * Antoni Oliva i Pera de Jordi: (1846-1914). Daurador i decorador català, dedicat també a feines de restauració i reproducció d'obres d'art. Imità amb encert materials nobles, com el bronze, l'alabastre i el marbre. Restaurà, entre altres, la capella del castell de Castelldefels, l'altar major de l'església d'Argentona i la capella del Santíssim de Viladecavalls. Reproduí la talla de Nostra Senyora de la Mercè (Barcelona). * Joan Oliva i Milà: (1858-1912). Impressor català. Perfeccionà els seus coneixements a Londres i París. Nomenat bibliotecari de la Biblioteca Balaguer de Vilanova i la Geltrú, muntà un taller de tipografia que assolí gran qualitat de perfecció en els nombrosos treballs que li foren encarregats. * Víctor Oliva: (1884-1848). Fill de l'anterior, continuà, amb el seu germà Demetri, la tasca del seu pare. L'any 1915 traslladaren l'impremta a Barcelona. * Joan Oliva i Bridgman: (1879-1912). Escriptor català. Inclós dins el corrent modernista, escriví poesia i teatre. Col.laborà a "Joventut" i "La Creu del Montseny". CASES PAIRALS I TOPONIMIA OLIVA És un municipi de la comarca valenciana de la Safor. Situat al peu de les serres Gallinera i Mostalla, al S.E. de Gandia, s'estén fins a la costa mediterrània. L'OLIVA és un llogarret del terme de L'Alfar, prop de Girona. També s'anomena així un caseriu de Rialp EL COGNOM EN L'ACTUALITAT S'ha difós àmpliament pels Països Catalans; en trobem a Celrà, Begur, Osor, Barcelona, Hortasavinyà, Terrassa, Guissona, Artesa de Segre, Alguaire, Castelló, Vilanova i la Geltrú i Valls. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-. -Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana-. -"Enciclopedia Heráldica y Genealógica Hispano-Americana", por A. García Carraffa-. -Diccionario Heráldico de Cataluña, de Gregorio García Ciprés-. -Nobiliari General, d