PALAU
ORIGEN I SIGNIFICAT
Procedeix del substantiu palau, derivat del llatí palatium, que vol dir "difícil, gran i sumptuós", i segurament dels topònims homònims a Catalunya.
COGNOMS DERIVATS
Com a derivats trobem el plural Palaus i la forma composta Palaudàries, poc freqüent. No hi ha altres formes derivades ni compostes de Palau.
Les formes Palacio i Palacios són castellanes i tot i que tenen el mateix significat, el llinatge és diferent.
LLINATGE I HISTÒRIA
El cronista Jaume Febrer esmenta Bernart Palau, un dels cavallers que van destacar en les lluites contra els rebels de Múrcia; pels seus mèrits li fou concedida la possessió de Gilet, prop de Sagunto.
Altres famílies catalanes d'aquest llinatge, originàries de Palau-Sarroca i Palau-Saverdera, crearen cases a Figueres i Girona.
Els Palau de Mallorca procedeixen de Catalunya. Pere Palau passà a la conquesta de Mallorca i en el repartiment general de l'illa va rebre importants possessions a Sineu.
Ramon Palau, en el 1296, pertanyia al consell del Rey Jaume II de Mallorca.
Arnau Palau fou senyor de la baronia de la Bastida, a finals del segle XIII, succeint Arnau de Gaiano.
El canonge Bernart Palau va intervenir en l'elecció dels síndics del Consell de Mallorca, per a reconèixer i retre homenatge al rei Pere III d'Aragó.
Joan Palau, de Mallorca, fou un destacat eclesiàstic del
segle XVII, doctor en dret civil i canònic, va ser catedràtic de lleis a la Universitat de Barcelona, capellà major de la Capella dels reis a Granada, Vicari General de Arquebisbat de Sevilla i, posteriorment, visitador del Perú.
En el segle XVII hi havia a Conques una família Palau de cavallers i el 1679 Francesc de Palau i Toralla, castlà del castell de Talarm, fou agraciat amb el privilegi de noble. El seu fill, Alexandre de Palau i d'Aguilar, castlà del mateix castell, fou creat, el 1708, comte d'Oralla pel rei arxiduc.
Francesc Palau, de Barcelona, fou fet Ciutadà Honrat el 1631, i Vicenç Palau també ho va ser el 1707.
A Mataró hi havia una família de mercaders i el 1600 Joan Palau fou fet Burgès Honrat de Mataró i el 1627, Jaume Palau, de la mateixa vila també ho fou.
ARMES
D'or, un palau de sínople. Bordura componada d'ambdós esmalts.
Els de Palau-Sarroca: de sínople, tres rectangles d'or posats en triangle i carregat cadascun d'un palau d'atzur, aclarit d'or.
A la capella de Sant Llorenç de Conques i en el portal de la casa solar dels Palau a Conques, hi figuren les següents armes: d'or, un palau d'atzur, amb tres merlets; la porta i dues finestres aclarides d'or.
Els Palau-Saverdera: d'or, un palau de gules, aclarit d'or.
Altres Palau, originaris de Terrades, usaren: d'atzur, tres palaus de plata, posats en triangle
PERSONATGES PALAU
DESTACATS EN LA HISTÒRIA
Bartolomé Palau: Dramaturg aragonès establert a València. Teòleg i sacerdot.
Bernat de Palau: Abat de Poblet. Abans del 1330 era un cavaller del rei Alfons III, el qual deixà per fer-se monjo de Poblet (poblet de la Conca de Barberà 1348).
Gabriel Palau: Eclesiàstic i jesuïta (1885), abans d'entrar a la Compayia col.laborà en publicacions d'orientació carlina i propaganda catòlica.
Manuel Palau i Boix: Compositor. Estudià al conservatori de València (1914-18) i a Paris, amb Charles Köchlin (1824-26), on conegué M. Ravel, que l'orientà.
Melcior de Palau i Boscà: Eclesiàstic i polític. Fill del batlle i capità d'infanteria de Mataró Melcior de Palau.
Josep Maria Palau i Camps: Escriptor. Es licencià en ciències a Barcelona i resideix d'anys a la Ciutat de Mallorca.
Marc Antoni Palau i Casanova: Erudit i apologista. Doctor en teologia. Degà de la Catedral d'Oriola i vicari general sede vacante; tres vegades rector de la Universitat.
Altres personatges importants en el cognom: Melcior de Palau i Català, Josep Palau i Claveras, Miquel Palau i Claveras, Josep de Palau i d'Huguet, Antoni Palau i
Dulcet, Josep Palau i Fabre, Maties Palau i Ferré, Pere Palau i González de Quijano, Rafael Palau i March, Montserrat Palau i Martí, etc...
TOPONÍMIA
PALAU-SA-VERDERA és un municipi de l'Alt Empordà situat al peu de la serra de Rodes, que accidenta el sector oriental del terme.
El poble de PALAU DE PLEGAMANS es localitza a la comarca del Vallès Oriental i el seu terme s'estén a banda i banda del riu Besós; compta amb una població de 3.000 habitants.
El RAS DE PALAU és un pla, situat a 2.075 m. d'altitud, al S.O. de Vallsabonera.
EL COGNOM AVUI
S'ha estès molt per Catalunya, en trobem a Vic, Barcelona, Alcoletge, Anglesola, Balaguer, Igualada, Valls, el Pla de Cabra i Santa Coloma de Queralt.
També és molt freqüent a les principals ciutats de la gran àrea barcelolina.
BIBLIOGRAFIA
-Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-
-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".-
-Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.-
-Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.-
-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.
-Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.
-Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-.
-Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-.
-Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-.
-Santillana del Mar a traves de su Heráldica-.
-Libro de Varios Linajes de España-.
-Libro de Armeria del reino de Navarra-.
-Arte Heráldica-.
-Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-.
-Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-.
-Gran Enciclopèdia Catalana-
-Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando