Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

PUIG ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Puig prové del substantiu puig (del llatí podium). "muntanya". COGNOMS DERIVATS El cognom es pot presentar en diverses formes com són: PUIG, PUI, PUCH, ESPOY, ESPUIG i DESPUIG. La forma Puy és dialectal, pròpia del Pallars i del Ribagorça. Les formes Espuig i Espoy presenten aglutinat l'article es; equivalent,per tant, a es puig (el Puig). La forma Despuig conserva la preposició de davant de l'article es. PUIG, PUJAL, PUJOL i PUJOLAR també poden derivar del llatí Polium, que és el mur que circuïa el circ o l'amfiteatre. Formava el graó més alt, on seien els emperadors, els cònsols i alts dignataris de Roma. COGNOMS COMPOSTOS Les formes PUIGOLIVER, PUIGMITJA, PUIGNAU, PUIGPEI, i moltes d'altres, corresponen a diverses grafies aglutinades. LLINATGE I HISTÒRIA Alguns historiadors pensen que el cognom Puig és una contracció de "Despuig", i es basen en que vàries famílies Despuig a Catalunya, València i Aragó van fer servir el mateix escut que Puig, amb l'unica diferència dels esmalts. Els Puig catalans van fer lligams amb famílies nobles, i alguns, des de mitjans del segle XIV fins al primer terç del segle XVIII, van vestir l'hàbit de l'Orde de Sant Joan, en el Gran Priorat de Catalunya. A Mallorca hi hagué antigues i principals cases d'aquest cognom a la ciutat de Palma, a la vil.la de Lluchmajor i a d'altres pobles, on es van distingir membres de la família Puig en l'exèrcit, la cultura i les ciències. La casa de la ciutat de Palma va acabar en el segle XVIII, pasant el llinatge a Torella i Orlandis; la primera per la senyora Beatriu Puig i Dezcallar, que es casà amb Joan Agustí de Torrella, i la segona per la senyora Catalina Puig i Dezcallar, casada amb Mateo Dezcallar i Dameto. Aquestes dues senyores, que eren germanes i filles de Francesc Puig i Brondo, últim baró de la casa, que l'any 1713 era capità del regiment que es formà a Mallorca amb el nom de "Coronela", formada únicament per cavallers. El 1702, el doctor en Dret Josep Puig i Carreres, natural de Perpinyà però residents a Barcelona, va obtenir el privilegi de noble. El 1848, Joan Puig i Descalç, natural de Darnius, fou fet baró de les Rodes, nom d'un camp que tenia prop de Figueres. El 1790, Antoni Puig-Pedrola i de Feliu, natural de Vilaür, fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona i el 1830 el seu fill, el tinent coronel Josep de Puig i de Quintana, fou fet noble. El 1706 Jaume Puig i de Perafita, natural d'Arbúcies i capità de les milícies urbanes de Vic, fou fet noble. El 1795, Maurici Puig, de Riba-roja d'Ebre, fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona. El 1510 Joan Puig era Burgès Honrat de Perpinyà. Andreu Puig, de Ponts, doctor en dret, fou fet cavaller el 1666. ARMES D'or, un xebró de sable, acompanyat de tres pinyes de sable. ALTRES: D'or, un mont floronat de gules. D'or, un mont floronat d'atzur. Els PUIG de Pons el porten quarterat: el primer i el quart, d'argent, un mont floronat de gules; i el segon i el tercer, de gules, un pont d'argent d'un sol ull. D'argent amb un mont creuat de sable. Els PUIG originaris de Perpinyà i passats a Barcelona on encara viuen el porten truncat: el primer, d'atzur, un mont de tres cims d'or sobremuntat de tres estels d'or; i al segon, de sinople, un dextrogir armat d'argent empunyant una espasa d'argent guarnida d'or. De gules, un mont d'or sobremuntat de cinc d'estrals d'or posades en faixa. PERSONATGES PUIG DESTACATS EN LA HISTÒRIA Josep Puig i Cadafalch: (1867-1956). Arquitecte, historiador i polític català. En acabar la carrera d'arquitectura, es posà a treballar a la seva ciutat natal (Mataró), on manifestà la seva capacitat de treball i d'organització que havia de caracteritzar tota la seva tasca posterior. Albert Puig: Historiador. El 1605 entrà al convent carmelità de la Ciutat de Mallorca, d'on fou cinc anys prior. Andreu, Puig: Matemàtic. S'establí a Barcelona, on fou professor de matemàtiques. Bernat, Puig: Pintor. Documentat des del 1396. Francesc Puig: Eclesiàstic i canonge de la catedral de Tortosa. Francesc, Puig: Escultor i arquitecte. Treballà a Solsona i a altres llocs abans de tornar a Cervera. Després d'aquesta petita mostra, cal notar que els personatges Puig que han destacat són molt nombrosos i, per raons d'espai, només en podrem anomenar una part: Jaume Puig, Jeroni Leopold Puig, Manuel Puig, Miquel Puig, Narcís Puig, Pau Puig, Pere Puig Renat Puig, Pere Puig i Adam, Francesc Puig i Alfonso, Oriol Puig i Almirall, Antoni Puig i Blanch, Isidre Puig i Boada, August Puig i Bosch, Josep Puig i Cadafalch, Alfons Puig i Claramunt, Joan Puig i Elias, Francesc Puig i Expert, Francesc de Paula Puig i Esteve, etc. TOPONÍMIA Gairebé a totes les comarques hi ha una gran quantitat de topònims homònims de Puig. Les masies més importants són al Berguedà, Osona, Ripollès, Vallès i l'Empordà. EL COGNOM AVUI El cognom s'ha estès per tot Catalunya, sobretot a Celdrà, Girona, la Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, Manresa, Palafolls, Begues, Barcelona, Granollers, Valls, Forés, Alàs, Artesa de Segre, Balaguer, Agramunt, Arbúcies, Monistrol de Montserrat, Alinyà i Tossa de Mar. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades en les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Puig podem afirmar que es el número 37 per ordre d'importància, hi ha 14.766 persones que el tenen com a primer cognom i unes 14.217 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-.