Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

PUJOL ORIGEN I SIGNIFICAT Llinatge català que pot procedir d'alguns dels topònims homònims a Vallespir, l'Alt Urgell, l'Alt Empordà o el Pallars Sobirà. L'etimologia de Pujol deriva del llatí vulgar "podiolum", muntanyeta, o "polium", que era el mur que circuïa el circ o amfiteatre; és subtantiu viu en català, amb el mateix significat. La forma "Pujol" representa un dialectalisme pallarés o ribagorçà. La grafia "Puchol" és valenciana i incorrecta. La forma "Despujol" és grafia aglutinada de la preposició de i l'article es (d'es pujol). COGNOMS DERIVATS Hi ha molts cognoms derivats de PUJOL, com PUJOLS, PUYOL, PUJOLAS, PUJULÀ, PUJALÓ,PUJAL, i molts d'altres. Són formes aglutinades, i derivats diminutius i augmentatius, que han donat una extraordinària varietat de grafies a aquest cognom. COGNOMS COMPOSTOS Cal esmentar també algunes formes compostes com PUJOLDEMONT, PUJOLDEVALL, PUJOLRIU, PUJALPONT, PUJOLRAS i altres. TÍTOLS NOBILIARIS RELACIONATS El títol nobiliari de Baró de Pujol fou concedit per la reina regent Maria Cristina d'Aústria, en nom d'Alfons XIII el dia 8 d'agost de 19O1. El títol fou concedit a Maria del Consuelo Pía de Grasot Civat. Hi ha antecedents en l'arxiu general del Ministeri de Justícia. LLINATGE I HISTÒRIA Una important branca del cognom PUJOL va passar a Barbastro (Aragó). D'altres van anar a la província de Girona, concretament a la capital, a la Bisbal i a Figueres. Sembla, però, que el llinatge més antic és el de Mallorca segons es troba en un document del segle XIII: quan el rei Alfons III d'Aragó va conquerir l'Illa, tots els pobles varen nombrar síndics al servei del monarca. El diputat de la vil.la de Benisalèn fou Bernardí Pujol i per la vil.la de Valldemosa varen sortir els germans Bartolomé, Adrès i Pere Pujol. La casa Pujol del poble d'Alcúdia va prestar serveis a Carles V, el qual concedir el 14 d'Octubre de 1525 el privilegi perpetu de drets municipals. La línia de la ciutat de Palma va entroncar amb el llinatge de Barbastro, essent progenitor en Francesc Pujol i Aleman, Cavaller de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem i va servir a Felip V com a Comissari General dels Exèrcits de Catalunya, Aragó i Andalusia. El pare Jaume Pujol fou Abad a Mallorca, catedràtic a la Universitat de Salamanca i va fundar el col.legi de Santiago. El 1751, Joan Baptista Pujol i Martí, botiguer de teles i després tresorer de les rendes de les salines de Catalunya, fill d'un sastre de Barcelona, rebé el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona i es casà amb la pubilla Mª Antònia de Senillosa i Miró. Llurs descendents es digueren Pujol de Senillosa i des de 1933 només de Senillosa. Joan Pujol fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona el 1682. El doctor en Medicina de Balaguer, Joan Baptista Pujol fou fet cavaller el 1679. Miquel-Francesc Pujol i Ramoneda, de Barcelona, fou agraciat amb el privilegi de Ciutadà Honrat el 1752. Josep Pujol i Pujol, fill d'un adroguer de Sitges, rebé el privilegi de Ciutadà Honrat el 1760. ARMES De gules, un mont floronat d'or; la bordura de peces d'or. PUJOL DE LA BISBAL: D'atzur, un mont creuat amb creu patriarcal d'or movent de la punta carregat d'un lleó de gules i acompanyat als cantons del cap de dues estrelles d'argent. ALTRES: D'atzur, un mont floronat d'argent. PERSONATGES PUJOL DESTACATS EN LA HISTÒRIA Agustí Pujol: Escultor. Dit Agustí Pujol I. El 1583 consta que havia executat una imatge per a l'església de Santa Maria de Montblanc. Agustí Pujol: Escultor barroc. Dill d'Agustí Pujol I. Dit Agustí Pujol II. Un dels mes notables artistes catalans del sis-cents. Jaume Pujol: Escriptor. Doctor en drets. Poeta català. Jaume Pujol: Advocat. regidor de Ciutat (1834) i secretari de la diputació provincial. Joan Pujol: Poeta. Prevere de Mataró. Freqüentà el cenacle barceloní de cavaller de Sant Jaume Jeroni de Pinós- Santcliment i Mai, a qui dedicà l'edició barcelonina de bona part de la seva obra poètica en català (1574). Joan Pau Pujol: Músic. Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tarragona l'any 1593 en substitució de Rafael Coloma, i l'any 1596 obtingué el mateix càrrec a l'església del Pilar de Saragossa. Altres personatges importants del mateix cognom: Josep Pujol, Francesc Pujol i Algueró, Josep Pujol i Barraca, Celestí Pujol i Camps, Josep Maria Pujol i de Barberà, Joan Baptista Pujol i Fontanet, Manuel Pujol i Giménez, Josep Pujol i Grau, Albert Pujol i Gurena, Josep Pujol i Marc, Francesc Pujol i Pons, Joan Baptista Pujol i Riu, etc... TOPONÍMIA A Catalunya hi ha diversos indrets anomenats PUJOL: trobem un caseriu del terme d'Alinyà, província de Lleida. També alguns pobles agregats a diferents municipis dels Països Catalans, són anomentats així: -Poble de Peremea (Lleida). -Veinat del Palol de Revardit, província de Girona. -Veinat de Pardines, província de Girona. EL COGNOM AVUI En trobem arreu de Catalunya i principalment a Osor, Celrà, Castellnou de Bages, Avià, Artés, Esparraguera, Balsareny, Igualada, Avinyonet, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Girona, Olot, Valls, Blancafort, Calafell, Ulldemolins, Alamús, l'Albi, Balaguer, Sant Martí de Merlès, i Xerta. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades ens les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Pujol podem afirmar que es el número 48 per ordre d'importància, hi ha 11.613 persones que el tenen com a primer cognom i unes 11.751 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano-Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a la Península Ibèrica. -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-.