Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

QUERALT ORIGEN I SIGNIFICAT Hi ha molts cognoms que tenen l'origen en llocs concrets, són noms de procedència o d'habitatge, usats com a cognoms. Aquest és el cas del cognom Queralt, que cal incloure dintre el grup de topònims catalans. Els anomenats toponímics poden ser noms propis de països i comarques (Espanya, Bages, Foix, Penedès, Rosselló, Segarra...),noms propis de ciutats i viles (Barceló, Balaguer, Berga, Cervera, Manresa, Tarragó, Vilafranca, Vilanova...) i noms que indicaven directament el lloc de naixement o de procedència (Alemany, Anglès, Berguedà, Castellà, Gironès, Guasch, Ripollès, Provençal, Sard...). Així, el cognom prové del nom d'una muntanya del Berguedà, d'un antic castell de la Segarra i d'algunes partides rurals del Pallars Sobirà i de la Ribera de Sió. El mot parteix d'un compost de quer alt, "roca alta". Queralt també és una mena d'alga que presenta un tronc amb entranusos llargs i nusos curts. COGNOMS DERIVATS Alguns derivats no ho són pròpiament sinó que tenen a veure amb els canvis fonètics i ortogràfics que en un moment històric determinat feren variar la forma primitiva. Aquests canvis a vegades es produeixen per imposició i obligació per part dels poders públics que obligaren determinades grafies en els registres. Altres canvis fonètics i ortogràfics provenen simplement per error registral. Així, segons el llibre "Els llinatges Catalans" de Francesc de B. Moll, els cognoms Caral, Caralt, Queral i Queralt són equivalents. Tots aquest cognoms compartirien origen, significat, història i escut heràldic. TÍTOLS NOBILIARIS RELACIONATS El Títol de Conde de Caralt fou concedit pel rei Alfons XIII el 29 de desembre de 1916 a Josep de Caralt i Salas, Ministre d'Hisenda. En l'actualitat aquest títol el té Josep Caralt i Garriga, que té pendent la carta de successió, essent la comtesa vídua la Sra. Maria Garriga i Bernet. LLINATGE I HISTÒRIA El llinatge Queralt és molt antic, noble i d'origen català. Les cases principals del cognom van radicar a Tarragona, Vic, Manresa, les Valls del Llobregat i el Penedès. El personatge més antic que es coneix amb el cognom és en Pere Queralt, que va acompanyar al rei Martí de Sicília en la seva expedició a Catalunya. Dos importants llinatges de magnats es cognominaren Queralt adoptant-lo del nom del castell que posseïen a la Conca de Barberà. El primer començà emprar-lo al segle XI pel fet de tenir-ne la senyoria i s'extingí a finals del segle XIII. El segon des del segle XII pel fet de tenir-ne la castlania i, des del segle XIII, la senyoria i baronia. Aquests Caralt foren barons de Queralt, de Puigverd, de Ponts, de Tous i de la Granadella i el 1599 Pere VIII de Caralt fou creat comte de Santa Coloma, i el seu nét, Dalmau IV de Caral i d'Alagón, tercer comte, fou fet marquès d'Alagón, i marquès d'Albolote el 1640, el mateix any de l'assassinat del seu pare el virrei durant el Corpus de Sang, i marquès de Ponts el 1642 així com gran d'Espanya el 1647. A la seva mort (1689) ,sense fills, l'herència passà als seus cosins els Reard, que per raons de vinculació es cognominaren Caral. Visqueren a Catalunya fins a principis del segle XIX i, des d'aleshores resideixen a Sevilla. Alei Caral, de Sorts, fou fet cavaller el 1677. A una família de cavallers pertanyien Lluis de Caralt i d'Eroles, baró d'Eroles, que fou fet noble el 1600, i el seu nebot valencià Joan de Caralt i d'Erill, senyor de Beranui i Puimanyons, castlà de la Pobla de Segur, que ho fou el mateix any. També coneixem una família d'ofici de sastre, de Mataró, a finals del segle XVII adoptà la grafia Caralt i Andreu. Aquest senyor fou comerciant i regidor de Mataró i familiar de Sant Ofici de la Inquisició, que fou fet Ciutadà Honrat, de Barcelona el 1780. El seu fill, Domènec Caralt i Plàcies, vel de Calella de Mar, fou fet noble el 1816, i un besnét de l'esmentat Josep-Antoni, Josep Maria de Caralt i Sala, fou ministre d'hisenda i primer comte de Caralt. ARMES Els Queralt tingureren l'escut quarterat: 1er i 4art, d'argent, amb tres faixes de gules, i 2on. i 3er. de gules, amb un lleó rampant d'or. Uns Queralt porten: De gules, un lleó d'or armat de sable. Els Queralt de Tremp porten: D'or, un llebrer rampant de sable; la bordura dentada de gules. Els de la Pobla de Segur porten: D'or, una àguila bicèfala de sable. Altres del mateix cognom: De gules, amb un lleopard d'or i coronat. PERSONATGES CARAL O QUERALT DESTACATS EN LA HISTÒRIA Domènech de Caralt i Plàcies: (Mataró 1781- Alpens, Osona 1836). Comerciant i polític. De família burgesa benestant, amb possesisons a Mataró, a Calella i a Pineda. Delmir de Caralt i Puig: (Barcelona 1901). Realitzador cinematogràfic. Josep de Caralt i Sala: (Barcelona 1862-Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1944). Polític i industrial. Bernat Guillem de Queralt: Noble. Senyor de Queralt (Bernat I de Queralt), Gurb, Sallent i Oló. Francesc Queralt: (Les Borges Blanques, Garrigues 1740- Barcelona 1825). Músic. Pere de Queralt: (-Lleida 1275). Templer, dit també Pere de Timor. Senyor de Queralt (Pere II de Queralt. Pere de Queralt i d'Anglesola: (?-Esglésies, Sardenya 1324). Fill de Pere (III) de Queralt i Cervelló i successor del seu germà Guillem (I). Pere de Queralt i de Castellnou: (?-?1348). Senyor de la baronia de Queralt (Pere V de Queralt). Pere Queralt i de Cervelló: (?-1285). Senyor de Queralt (Pere III de Queralt). Dalmau de Queralt i de Codina: (fi del segle XVI- Barcelona 1640). Segon comte de Santa Coloma (Dalmau III de Queralt) i baró de Ponts. Pere de Queralt i de Pinós: (mitjans segle XIV-1408). Senyor de la baronia de Queralt (Pere VI de Queralt). Joan de Queralt i de Ribes: (?-1553-?1611). Baró de Puigverd. Dalmau de Queralt i de Rocabertí: (?1335-?1387). Senyor de la baronia de Queralt (Dalmau I de Queralt) i de la vila de Santa Coloma. Guerau de Queralt i de Rocabertí: (? ?-? 1393/97). Fill segon de Pere (V) de Queralt i de Castellnou. TOPONÍMIA Caral (Mosset), baga de Queralt, baronia de Caral, castell de Caral (Lles), castell de Caral (Santa Coloma de Caral), coll de Caral, gala de Queralt (Berga), pont de Caral (Vic), portal de Caral (Vic), processó de Queralt (Berga), Santuari de Queralt (Berga), serra de Caral (Anoia), serra de Caral (Conca de Barberà) i caral de Meca (les Pallargues). EL COGNOM AVUI El cognom Queralt està molt estés per Arbúcies, Banyoles, les Masies de Roda, Igualada, Aramunt, Arbeca, Valls, Alcanar, Vilaplana del Camp, etc. i amb la grafia Caralt a Mataró, Barcelona, Gurb, Vic, Argençola, Blancafort, Reus, el Pla de Santa Maria, els Garidells, Llorac, etc. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades en les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Queralt podem afirmar que es el número 484 per ordre d'importància, hi ha 1.858 persones que el tenen com a primer cognom i unes 1.777 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA El present llistat bibliogràfic és una recopilació dels principals llibres de genealogia i heràldica que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms i altres són estudis específics de diversos aspectes de l'heràldica. Els estudis d'heràldica i genealogia determinen l'origen nobiliari del cognom, la seva evolució, altres títols posteriors i l'escut d'armes que correspon. -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-.