Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

RECASENS ORIGEN I SIGNIFICAT Es considera que ve del nom personal germànic Ricosind, compost de ric, que vol dir "poderós" i de sitha, que vol dir "camí". Procedeix del topònim homònim a l'Alt Empordà. COGNOMS DERIVATS Les formas Requesens i Requerens, són dues variant equivalents d'aquest cognom, datades ja en el 886. LLINATGE I HISTÒRIA El llinatge dels Recasens és un dels més antics i qualificats a Catalunya. S'afirma que el seu fundador i principal estendent pertanyia a la casa de Valors i dels comtes de Guisa. Els Recasens tingueren un important paper en la repoblació de les terres catalanes, però no assoliren el seu gran prestigi fins els segles XV i XVI. Les diferents branques d'aquesta familia s'establiren a Barcelona, Tarragona, Valencia i Mallorca. Els de Tarragona, un llinatge de mercaders i ciutadans, assoliren el grau de cavallers en la segona meitat del segle XIV el de nobles en el 1458. Foren senyors de Vilallonga, Castellnou, Cocons, Vilafortunya, el Catllar,Puigdelfí, Butsènit i les baronies d'Altafulla, l'Arboç, Castellet, Molins de Rei i Castellvell de Rosanes, així com comtes de Palamós, Trivento, Avelino i barons de Calonge, una línia passà a Sicília, on foren priceps de Pantelleria i de Ventimiglia, comtes de Busceni i de Recalmuto. A la ciutat de Girona hi havia també, a finals del segle XII, un llinatge homònim de cavallers i senyors el castell de Recasens del nom del qual prengueren cognom. Amb el temps, tingueren gran renom cavallers d'aquest llinatge com Galceràn de Recasens, que el 1435 va ser nomenat batlle general de Catalunya. En el exercici del seu càrrec, sostingué greus conflictes amb el Consell de Cent i posteriorment, tingué una participació molt important durant el regnat de Joan II. Lluis de Recasens, fou capità de l'Armada del rei Catòlic Lepanto, i governador de Flandes el 1573. Bernart Gerau de Requesens va ser prior de l'Ordre de Sant Joan en els anys 1501-1507 i Dimas de Requesens ho va ser el 1962. ARMES En un camp d'argent tres rocs d'or, posats en triangle. Algunes branques d'aquest llinatge l'usaren amb els esmalts modificats: d'atzur, amb tres rocs d'or i la bordura dentada d'or. Els Recasens de la casa de Barcelona, per privilegi reial els fou concedit de quarterar l'escut propi: 1er. i 4rt. d'or,amb quatre pals de gules, i 2on. i 3r. d'atzur, amb tres rocs d'or posats en triangle i bordura dentada d'or. Bernart Mestre esmentà les següents armes, emprades pels Recasens del Rosselló: losanjat d'or i sable. PERSONATGES RECASENS DESTACATS EN LA HISTÒRIA Josep Maria Recasens i Comes: Historiador. De formació autodidàctica, s'ha especialitzat en demografia, economia, urbanisme i societat en la ciutat i el Camp de Tarragona. Sebastià Recasens i Girol: Llicenciat el 1882, fou deixeble de Giné i de Cardenal i fou cirugià pedriàtric a l'Hospital de Nens Pobres de Barcelona. Eduard Recasens i Mercadé: Polític i financer. De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista "La Alarma". Francesc Recasens i Mercadé: Financer i escriptor. Josep Recasens i Mercadé: Polític. El 1905 ingressà al PSOE. Lluis Recasens i Siches: Jurista. Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i dret. EL COGNOM AVUI S'ha estès molt per Catalunya. En trobem a Amer, Celdrà, la Vall d'Hostoles, Canet de Mar, Badalona, Benifallet, Montmeló, Puig-reig, Vilanova i la Geltrú, Ulldecona i la Sènia. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades en les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Recasens podem afirmar que es el número 581 per ordre d'importància, hi ha 1565 persones que el tenen com a primer cognom i unes 1505 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-.