Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

ROIG ORIGEN I SIGNIFICAT Ve de l'adjectiu Roig, "vermellós", "vermell" i seria, per tant, un cognom format a través d'un malnom. COGNOMS DERIVATS Les formes ROCH i ROY són variants equivalents del cognom Roig. Malgrat les diferències existents en la seva grafia, totes aquestes formes tenen el mateix origen i història i el seu escut heràldic és idèntic. Els llinatges ROGET, ROIGET, ROJET, ROCHET, ROGETA, ROCHETA, ROCHA i molts d'altres han sorgit a partir de derivats del substantiu roig. Cal assenyalar que alguns d'aquests modes tenen a veure amb els canvis fonètics i ortogràfics que en un moment històric determinat feren variar la forma primitiva. Aquests canvis a vegades es produeixen per imposició i obligació per part dels poders públics que obligaren determinades grafies en els registres. Altres canvis fonètics i ortogràfics provenen simplement per error registral. LLINATGE I HISTÒRIA És un llinatge originari de la Provença, d'on passà a Catalunya, Mallorca i València. En aquestes regions, durant el regnat de Jaume I, s'instal.laren cavallers d'aquest cognom, fundant solars que esdevindrien molt principals. Mossèn Jaume Febrer esmenta Jaume Roig, un noble provençal, en les seves cròniques. D'ell diu: " Va venir a la conquesta de València i participà en la presa de Puig; pels seus mèrits en el combat, obtingué moltes possessions a Campanar, Mogente i Aiora". Altres dades confirmen l'existència d'aquest personatge, que també havia participat en la conquesta de Mallorca. En aquest fet d'armes hi assistiren altres cavallers d'aquest llinatge, entre els quals cal destacar Bernart Roig, natural de Barcelona, Martí Roig, que fou agraciat amb l'alqueria "Rochamet", i Arnau Roig, que obtingué l'alqueria "Paxerí" a Pollensa. Els succesors d'aquests cavallers fundaren a Mallorca, en el mateix segle de la conquesta les següents cases del seu cognom: la de Felanitx, que tingué el seu solar a Turtix; la de Lluchmajor, de la qual, en els principis el segle XV sortí la branca que creà la casa de Porreras coneguda com"Roig de Lluís"; la de Ciutat de Palma, de la qual derivà la branca que fundà el solar de Menorca, al qual pertanyia, en el primer terç del segle XIX, el canònig Antoni Roig i Rexart. Una altra branca molt il.lustre va ser la d'Alcúdia, que fou agraciada per l'emperador Carles V amb el privilegi de franquia dels drets municipals, el 14 d'octubre de 1525. El rei-arxiduc Carles III va concedir el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona a Joan Antoni Roig. El mateix privilegi obtingué Gabriel Roig i Güell el 1712. El 1717 fou nomenat cavaller Lluís Roig i de Magrinyà. ARMES Els Roig de Catalunya portaven, segons es pot veure en un sepulcre de l'església de Llemoseta, a Montblanc: De gules, un sol d'or. Els de Mallorca, usaven:De plata, un sol de gules. Segons Jaume Febrer, les armes que portava el noble provençal Jaume Roig eren: Escut partit: 1er., d'or, amb mig sol de gules i, 2on., d'or, mig escacat de gules. PERSONATGES ROIG DESTACATS EN LA HISTÒRIA JAUME ROIG. (?-1476). Monjo cartoixà. Professà en el monestir d'Escaladei i en el 1434 fou elegit prior de la cartoixa de Valldemossa. JOAN ROIG. (1629-1697). Escultor. Treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona. JOAN BAPTISTA ROIG. (?-1650). Poeta i erudit. Doctor en drets, exercí com a advocat . NICOLAU PASQUAL ROIG. (segle XVIII). Organista i teòric, organista reial a València. RAMON ROIG I ARMENGOL. (1860-?). Polític republicà. Formà part de la comissió que el.laborà el projecte de la Mancomunitat. SALVADOR ROIG. (?-1865). Escriptor. Fou autor de compendis de gramàtica. PAU ROIG I CISA. (1879-1955). Pintor i gravador. Fou influït pels corrents francesos pre-avantguardistes. JOAN ROIG I GIRONELLA. (1912). Filòsof. Exercí el professorat de metafísica a la facultat dels jesuïtes de Sarrià (Barcelona). MONTSERRAT ROIG I FRANCITORRA. (1946-1992). Escriptora. Portà una intensa activitat dins el periodisme. JOSEP ROIG I RAVENTOS. (1883-1966). Metge i escriptor. Va ser autor d'obres que descriuen l'ambient mariner. JOAN GASPAR ROIG I JALPÍ. (1624-1691). Historiador. TOPONÍMIA En els Països Catalans trobem un gran nombre de topònims Roig espargits arreu de les comarques. Potser els més coneguts són: EL ROIG és el nom d'un veïnat d'Alacant, un dels més característics de la ciutat antiga, assentat prop de la muralla que féu Felip III. EL RAVAL ROIG. és un veïnat d'Oriola (Baix Segura) , situat al peu de la muntanya del castell. EL CAP ROIG es situat a la Costa Brava, al límit entre els termes de Palafrugell i Mont-ras. L'HOSTAL ROIG era un antic hostal del municipi de Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà), al vessant septentrional del Montsec de Rúbies. Cal esmentar les cases anomenades CAN ROIG bastides a Corbera, Badalona, Gelida, Sant Mateu del Bages i Torrelles. EL COGNOM AVUI Sens dubte es tracta d'un dels cognoms catalans més freqüents en l'actualitat que fins i tot ha esdevingut important en territoris veïns. Tot i que en el seu origen predominava en les zones rurals, ara es troba sobretot en els grans nuclis urbans de l'àrea barcelonina. També és relativament freqüent en les comarques de l'interior de Catalunya (en trobem a Celrà, Palau-saverdera, Igualada, Terrassa, Valls, Reus, Prat del Comte, Ulldecona, Agramunt, Anglesola i Torà). BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana-