Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

ROVIRA ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Rovira ve del llatí robereda, que vol dir "roureda". En alguns casos, per confusió, s'ha emprat rovira per rubina, fang vermellós que deixen les riuades en les pluges fortes. COGNOMS DERIVATS Altres formes que ha adoptat aquest cognom, procedents de la mateixa arrel llatina són: ROVIRES, ROBIRA, RUVIRA, RUBIRES, ROÏRA i RUYRA. Cal esmentar també algunes formes compostes com ROVIRALTA, ROVIRO, ROVIRETA, ROVIROLA i RUBIROSA. LLINATGE I HISTÒRIA Gairabé tots els historiadors consideren que el cognom Rovira és d'origen plenament català, encara que alguns s'atreveixen a afirmar que és un cognom gallec. Del que no hi ha dubte és que el cognom és estès d'igual manera per les dues comunitats. Les principals rames del cognom són de Cardona, Solsona i Girona, des d'on el cognom s'ha escampat per tot Catalunya i també per València, Alacant i Mallorca. Francesc Rovira, de Barcelona, rebé el privilegi de ciutadà honrat el 1640. Isidre Rovira el va rebre el 1709. El doctor en dret Maximilià Rovira, de Perpinyà, obtingué el de burgués honrat el 1599. I el notari Feliu Rovira i Pedró, fill d'un pagès de Sabadell, el de ciutadà honrat de Barcelona el 1758. ARMES Les armes més antigues i pures del llinatge Rovira són: En camp d'or, un roure de sinople amb el tronc atravessat per una fletxa o saeta de gules. Així consta en la sepultura de l'abad Rovira, que data del segle XIV, descobert a l'església de Santa Maria de l'Estany. Altres Rovira tingueren d'or, un roure arrencat de sinople. Els Rovira de la branca de Solsona porten l'escut quarterat: 1er i 4art. d'or amb el roure de sinople atravessat amb la fletxa de gules i el 2on. i 3er. d'atzur amb una àliga d'or, una corona i un arc de Sant Martí. Uns altres Rovira porten d'or tres faixes de gules. I finalment, els Rovira de Cardona porten: d'atzur, un pal d'argent acompanyat de dos lleons d'or afrontats. PERSONATGES ROVIRA DESTACATS EN LA HISTÒRIA Rovira és una família d'arquitectes formada per Antoni Rovira i Riera (segles XVIII-XIX), mestre fuster, i el seu fill Antoni Rovira i Rabassa, titulat a l'acadèmia de San Fernando. Domènec Rovira: Escultor de Sant Feliu de Guíxols que tenia carrer a Barcelona. Domènec Rovira: Imatger, nebot de l'anterior que era conegut com a Domènec Rovira II. Joan Rovira: Metge barceloní que exercí a Calaf. Joan Antoni Rovira: Arquitecte de Tarragona. Acadèmic de mèrit de San Fernando. Altres personatges Rovira més actuals són: Josep Rovira i Armengol, Josep Maria Rovira i Artigues, Francesc Rovira i Beleta, Josep Maria Rovira i Belloso, Francesc de Rovira i Bonet, Josep Maria Rovira i Brull, Josep Rovira i Canals, Francesc Xavier Rovira i Fernandez, Hipòlid Rovira i Meri, Joan Rovira i Roure, Manuel Rovira i Serra, Miquel Rovira i Serrabassa, Antoni Rovira i Trias i Antoni Rovira i Virgili. TOPONÍMIA Primerament anomenat el castell de la Rovira, anomenat també castell de Mascarbó a la comarca de la Selva. El turó de la Rovira és un dels cims de la muntanya Pelada. La Rovira de Baix és una masia del municipi de Palmerola (Ripollès). I, finalment, la Rovira Roja és un veïnat dins el municipi de Sant Martí Sarroca. EL COGNOM AVUI Actualment el cognom està molt estès no nomès a Catalunya, sinó també a tota la Península. A Catalunya el trobem sobretot a Llofriu, Castellnou del Bages, el Bruc, Sabadell, Arenys, Pierola, Tarragona, Valls, el Pont d'Armentera, Agramunt i Bellcaire. A Espanya, hi ha famílies Rovira al nord de la Península, sobretot a Galícia i Astúries. El cognom és menys freqüent al sud. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades en les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Rovira podem afirmar que es el número 62 per ordre d'importància, hi ha 9.521 persones que el tenen com a primer cognom i unes 9.157 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-.