Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

RUBIO ORIGEN I SIGNIFICAT DEL COGNOM Prové de llatí rubeone, derivat de rubeus, que vol dir "roig". Segurament procedeix d'un sobrenom. COGNOMS DERIVATS RUBIELO prové d'un topònim castellà que ja apareix documentat en els segles X i XI. Ve del llatí rubeolum, "roget". LLINATGE I HISTORIA En un principi aquest llinatge indicava una qualitat personal, de l'individu que el portà. Posteriorment sorgí la tendència de convertir els segons noms en hereditaris, això és, a fer-los veritables noms de família, veritables "llinatges" que es perpetuessin indefinidament a través de les generacions. Aquesta tendència anà prosperant gràcies a la documentació legal, i principalment a la notarial, on interessava molt que constés la continuïtat successòria de les generacions. Els genealogistes consideren que els primers solars d'aquest llinatge radicaren a Canyamar, una vila situada en el consell de Llanes i a Cibuyo, un llogarret situat en el terme de Cangas. Tanmateix, cal assenyalar que altres estudiosos, que aporten una documentació molt àmplia per a provar la seva hipòtesi, consideren que aquestes cases foren molt posteriors a la fundada a Gijon, de la qual procedirien. Un dels cavallers cognomenats Rubio que esdevingueren més cèlebres fou Pascual Rubio, que va participar en la conquesta d'Úbeda i Baeza, on fou heretat pel rei Ferran III. Els Rubio veigueren la seva noblesa reconeguda pels Estaments Reials i molts d'aquest llinatge ingressaren en les diverses Ordes Militars.El cognom tingué molts membres nobles a les Ordes de "Santiago " i "Alcántara", i també amb la "Real Chancillería de Valladolid i la Real Audiencia de Oviedo" Posterioment, aquest llinatge va participar d'una forma molt destacada en la conquesta i colonització d'Amèrica, estenent-se per moltes regions del continent. El més evident és que el tronc primitiu del cognom Rubio es d'ascendència romana o visigoda i és inquestionable que el seu origen es generà a les muntanyes asturianes. Amb els anys, el cognom Rubio es va extendre per tota la Península, on hi ha molts llocs que fins i tot s'anomenen Rubio. ARMES Quarterat: 1r. i 4t., en camp de gules, una torre de plata, aclarida d'atzur i 2n. i 3r. de plata, una flor de lis d'atzur. Altres l'usaven partit: al 1r. d'argent, una banda de gules acompanyada de dos volcants de gules; el cap d'atzur carregat de tres estrelles d'or posades en faixa; i al 2n. de gules, una mà d'argent. PERSONATGES RUBIO QUE HAN DESTACAT EN LA HISTORIA * Felip Rubio: (m. 1767). Arquitecte valencià. L'any 1765 fou nomenat director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles que s'havia d'erigir a València, però no arribà a exercir aquest càrrec perquè morí abans del seu definitiu establiment (1768). Entre les obres que projectà sobresurt la Duana de València. * Joan Rubio Bellver: (1870-1952). Arquitecte català. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i va ser deixeble de Gaudí, amb qui col.laborà i de qui adoptà certs traçats funcionals. Són obra d'ell la casa "El Frare Blanc" de l'avinguda del Tibidabo i el pont gòtic que uneix els edificis de la Generalitat per sobre del carrer del Bisbe. * Nicolau Rubio: (n. 1891). Arquitecte mallorquí. Va estudiar arquitectura a Barcelona i jardineria ornamental amb l'arquitecte de jardins Joan Forestier. És autor d'alguns llibres sobre temes artístics. EL COGNOM EN L'ACTUALITAT Si hi ha un cert nombre de cognoms que podríem anomenar universals, aquest és, sens dubte, un d'ells. Si bé és cert que el cognom té una arrel plenament hispànica, també ho és que molts personatges que així es denominaven van tenir en paper molt destacat lluny de les nostres fronteres, participant activa i valerosament en la conquesta d'Amèrica. Per tot això, el cognom ha estat molt estès, no solament per la Península i les terres de parla hispana, sinó també en tots aquells llocs on la influència espanyola va ser evident. BIBLIOGRAFIA _ El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. Garcia Carraffa amb la col.laboració d'Armand de Fluvia i Escorsa de la "Societat Catalana d'Estudis Històrics" _ Origen i Escuts de Cognoms Catalans, d'Armand de Fluvià, col.leccionable del diari AVUI. _ Els LLinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll. _ Els Cognoms Catalans (Origen i Definició) per Lluís Almerich. _ "Apellidos Catalanes. Heráldica de Catalunya" de Augusto Cuartas. _ Diccionari de la Llengua Catalana "NOVA EDICIO ENCICLOPEDICA IL.LUSTRADA" _ "HERALDICA. Origen Apellidos y Escudos". _ Els Cognoms Catalans i la Seva Història de Jordi Bas i Vidal. _ "Heraldica i Genealogia" de NUEVA LENTE. _ Diccionari Enciclopèdic Salvat Català. _ Gran Enciclopedia Catalana. _ Armoria, de J. R. Vila. _ Enciclopedia Heráldico-Genealógica Hispanoamericana, d'A. A. Garraffa. _ Archivo Histórico Nacional de Madrid.