Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

SANS ORIGEN I SIGNIFICAT És un cognom patronímic procedent de Sanctius, derivat de sanctus "sant". És el nom d'un sant martiritzat a Còrdoba. COGNOMS DERIVATS Les formes SANÇ i SANZ, malgrat les diferències fonètiques que presenten, tenen el mateix origen etimològic que el cognom. LLINATGE I HISTÒRIA Mossèn Jaume Febrer considera com el primer d'aquest cognom el cavaller Jacques Sans, parent dels comtes d'Anhar de Saxonia, que va servir el rei Jaume I en la conquesta de València. Nomenat pel rei per a fer el repartiment de les terres conquerides, fou heredat a Xàtiva. Els Sans, posteriorment fundaren cases a les viles de Llanera, Benimexis, Seniera, Alboi i La Llosa. S'ha comprovat la presència d'aquest llinatge a Mallorca en el segle XIII, mitjançant uns documents en els quals consta la firma de Pere Sans, representant de la vila d'Alcúdia en el jurament d'obediència al rei Alfons III. Els Sans enllaçaren a Catalunya i València amb nobles famílies com els Barutell, Càrcer, Novell, Borràs i Albanya, i molts dels seus membres vestiren l'hàbit de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem en el Gran Priorat de Catalunya. Antoni Sans i Teixidor, de Figueres, fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona el 1748. El 1585, el doctor en Dret Francesc Sans, fou fet noble. El llinatge també es va estendre per tota la Península i participà activament en la colonització del continent americà. Ambrosio Sans Echeveste va exercir el càrrec d'Administrador de la Corona en la primera meitat del segle XVIII. Possiblement un descendent seu fou Miguel José Sans, advocat i polític, nascut a Caracas el 1754, que fou el fundador del Col.legi d'Advocats de Venezuela. Eulogi Sans, nascut a Arévalo, fou un destacat autor dramàtic del segle XIX. ARMES De plata, una banda d'atzur de tres peces; bordadura d'atzur. Les armes que usava el cavaller Jacques Sans, posteriorment adoptades per les cases de Xàtiva i Mallorca eren: escut tallat: al 1er. quatre pals de gules, i al 2on., de plata, una ala de gules. Altres branques substituiren l'anterior escut pel següent: Tallat: al 1er. d'atzur, amb set estrelles de plata posades en forma d'arc, i en el centre d'aquest, una altra estrella, més gran, del mateix metall, i 2on., de plata, amb dos braços de gules, un movent del flanc destre i l'altre del sinistre, i ambdós creuats en sotuer, empuyant una palma de sinople. Aquestes armes foren concedides per un privilegi reial al cavaller Francesc Sans l'any 1618, i foren modificades, més endavant de la següent manera: escut tallat: al 1er., d'atzur, vuit estrelles d'or, i 2on., de plata amb els dos braços movents dels flancs, vestits d'atzur i amb guants de gules, empuyant, cadascun d'ells una branca de rosal de sínople amb les fulles del mateix color, amb una flor de gules; bordura de plata amb la inscripció " Deum time et Regem honora". PERSONATGES SANZ O SANS DESTACATS EN LA HISTÒRIA Gaspar Sanz: Compositor i guitarrista aragonès. Helena Sanz: Mezzo-soprano. Estudià amb Baltasar Saldoni a Madrid. Juliàn Sanz del Rio: Filòsof. Estudià dret a Alcalà de Henares, però,molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol. Joaquim Sanz i Almenar: Torero. Conegut amb el sobrenom del Punteret. Pasqual Sanz i Barrera: Arquitecte. Titulat a Barcelona (1899). Arquitecte municipal de Barcelona intervingué en la reforma del nucli antic i en el pla Jaussely. Benet Sanz i Forés: Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s'ordenà de sacerdot el 1852. És doctorà en dret canònic (1853) i en teologia (1857). Pasqual Sanz Forés: Historiador. Germà de Benet Sanz i Forés. Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia. Ricard Sanz i Garcia: Anarco-sindicalista.Obrer tèxtil, fou un dels fundadors, del grup anarquista Los solidarios. Gabino José Sanz Royo: Veterinari i metge. Del cos de veterinaris municipals de Barcelona. Laureano Sanz y Alfeiràn: Militar castellà. Fou nomenat capità general de Catalunya. Rafael Sans: Missioner de Reus. Ingressà en l'orde franciscà. Joan Sans i Balsells: Organista i compositor. Ingressà en l'ode caputxí i prengué el nom de Robert de la Riba. Sebastià Sans i Bori: Periodista i escriptor de Barcelona. Francesc Sans i Cabot: Pintor de Girona. Fill d'un pilot de l'armada reial. Francesc Sans i Castaño: Pintor de Barcelona. Deixeble de Serra i Porson i de llotja. Pau Sans i Guitart: Polític i enginyer industrial de l'Hospitalet de Llobregat. Margarida Sans i Jordi: Escultora de Barcelona. Elvir Sans i Rosselló: Escriptor de la Ciutat de Mallorca. Vicenç Sants: Jesuïta i missioner fill de Tortosa. EL COGNOM AVUI És molt difós per la Península i pels països del continent americà. A Catalunya, el cognom també és molt freqüent, existint llinatges pròpiament catalans i altres provinents de fora que han arribat a Catalunya per qüestions migratòries. A Catalunya, el trobem a Gurb, Ventalló, Berga, Badalona, Barcelona, Valls, Agramunt i l'Albi. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.