Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

SEGARRA ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Segarra prové de la forma toponímica d'una comarca catalana, segurament d'origen pre-romà. Segons la classificació que fa Francesc de Borja Moll en el seu llibre "Els llinatges catalans" on classifica els prop de 10.000 cognoms catalans que existeixen, el cognom Segarra pertany al grup de topònims catalans. COGNOMS DERIVATS Els cognom derivats ho són a vegades per canvis ortogràfics donats en determinats moments de la història i que poc o gens afecten a la fonètica o a la pronunciació. Aquests canvis provenen per la imposició d'adoptar una grafia castellana en les anotacions registrals o notarials del cognom. En el cas del cognom Segarra, es consideren derivats els següents: Sagarra i Segarres. Tots ells tenen el mateix origen, història i l'escut d'armes coincideix. LLINATGE I HISTÒRIA Hem trobat a les cròniques medievals referències concretes del cognom, i per tant, podem considerar, que el llinatge ha tingut una evolució antiga. Concretament trobem personatges cognominats Segarra ja al segle XIII. A Verdú hi havia al segle XVI una família de pagesos Segarra a la qual pertanyia Joan Segarra i Colom, que es traslladà a Valls i fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona el 1679 i cavaller el 1707 pel rei-arxiduc. El seu nét, Josep de Segarra i Baldric fou fet cavaller de nou i noble el 1756. Segons Alcover-Moll en el seu estudi "Els llinatges catalans", el cognom Segarra es trobava a principis de segle a les poblacions següents: La Pera, Mataró, Badalona, Barcelona, Ager, Albesa, Arbeca, Alcoltge, Ossó de Cinca, Bràfim, Valls, Almassora, Benassal, Castellfort, La Salzedella, Oropesa, Xàtiva, Sedaví, Dènia, Alacant i Elx. Personatges cognominats Segarra han destacat al llarg de la història, especialment en els camps de la música, la pintura, la literatura i la política. ARMES El cognom té el següent escut d'armes: escut quarterat: 1r. i 4t. de gules, amb un ocell d'or, i 2n. i 3r., d'atzur, una estrella d'or. Aquestes armes es troben relacionades a "Origen i escuts dels cognoms catalans", en la seva pàgina 213. PERSONATGES SEGARRA O SAGARRA DESTACATS EN LA HISTÒRIA -Arnau de Segarra, frare dominicà, filòsof i inquisidor nascut a Barcelona a l'any 1210. -Francesc de Segarra, polític nascut a Lleida al segle XVII. Participà en la guerra dels segadors. -Jaume Segarra, pintor del Renaixement nascut a Reus a l'any 1480. -Irineu Segarra i Malla, músic nascut a Ivars d'Urgell l'any 1917. Fou monjo del Monestir de Montserrat. -Josep Mª de Sagarra, escriptor nascut a Barcelona a l'any 1894. Se'l considera un escriptor modernista. TOPONÍMIA L'existència de topònims arreu de la geografia catalana depèn de l'extensió del cognom i de la seva antiguitat. Alguns topònims fan referència a accidents geogràfics i altres cognom són específicament toponímics, és a dir, que provenen, en el seu origen d'un topònim. En el cas del cognom Segarra, existeixen topònims que indiquen masies o cases pairals, distribuïdes per diferents zones del territori català. A més de la comarca citada, Segarra és un barri de Sueca, un riu de la Plana Alta i una colònia industrial a la Vall d'Uixó. EL COGNOM AVUI El cognom es troba distribuït al llarg de tot el territori català, especialment a les comarques situades a la província de Tarragona. El cognom està molt arrelat al País Valencià. El cognom és relativament freqüent a les ciutats de la gran àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem a més de 350 famílies que es cognominen Segarra i unes 80 que es diuen Sagarra. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-.