Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

SERRA ORIGEN I SIGNIFICAT És molt freqüent, dins el ventall de cognoms catalans, trobar l'origen en nom propis o comuns d'accidents hidrogràfics, orogràfics i altres indicacions referents al relleu del terreny. En trobem un pou i són cognoms molt estesos: Fluvià, Rius, Riera, Torrent, Font, Puig, Pujol, Serra, Roca, Penya, Pla, Plana, Comella, Costa, Pujades, Obac, Solana, Balç, Balmes. En aquest cas, el cognom Serra prové del substantiu serra "cadena de muntanyes". El mot original provinent del llatí seria "serrum", cadena de munts o de quers retallats. És un mot que forma part de molts de topònims (La Serra, Serra d' en Garceran, Serra de les Comtesses, etc..) COGNOMS DERIVATS Els cognom SERRA, SERRES I SERRAS són de la mateixa família, comparteixen origen, significat, història i llinatge. SERRAT I SERRADELL compartitien significat, però són veritable llinatges diferenciats. COGNOMS COMPOSTOS És propi dels llinatges més nobles la utilització dels cognoms compostos, que actuen com un sol cognom a l'hora de transmetre la successió. Sobretot en els cognoms que tenen a veure amb aspectes de la natura tenen normalment una gran quantitat de derivats i compostos ja que, a més de tenir un origen molt antic, a nivell lèxic, són moltes les paraules derivades que apareixen en el diccionari.Els més importants són els formats per la grafia aglutinada Serra: SERRADABAL, SERRABAIXA, SERRABARDINA, SERRABELLA, SERRABOGUNYÀ, SERRABOSA, SERRABOU, SERRACAMPS, SERRACANT, SERRACANTA, SERRACANTALS, SERRACARBASA, SERRACLARA, SERRADEBOSCH, SERRADELBOIX, SERRADELLES, SERRADET, SERRADEVALL, SERRAHIMA, SERRAILLA, SERRAJORDI, SERRALLADA, SERRALLÓ, SERRALLONGA, SERRALLORETA, SERRALLOSA, SERRALTA, SERRALZINA, SERRAMITJANA, SERRASOLA, ETC. LLINATGE I HISTÒRIA Les primeres notícies que tenim del cognom Serra fan referència a l'any 1.130 i parlen d'un personatge anomenat Bernard de Serra, que tenia el solatge a Ullastret, província de Girona. No es descarta, però, que el cognom fos més antic i segurament que Serra és avui un dels cognoms mil.lenaris que tenim a Catalunya. El cognom és plenament català i els Serra van prendre part en les conquesta de València i Múrcia. Mossèn Jaume Febrer parla d'en Bernard Serra, del qual en diu que tenia la casa solar a Salvatierra, referint-se sens dubte a la vila de Salvatierra de Escar, del partit judicial de Sos i província de Saragossa. Les cròniques de l'època diuen del personatge: "en el Puig supo resistir como esforzado español el asalto que dieron los moros a la plaza, y que en Rafelbuñol les hizo una gran matanza. Figuraron también los Serra entre los conquistadores de la ciudad de Játiva, donde tuvieron los mayores y mejores heredamientos como caballeros nobles, siendo uno de ellos Arnaldo Serra, que dejó descendientes en aquella ciudad". Així parla dels Serra en Gaspar Escolano en la segona part de les "Décadas de la historia de Valencia", incluint-hi entre els seus descendents a Pere Serra, doctor en drets, prepòsit de Barcelona, bisbe de Catania i Sicilia i, finalment, cardenal amb el títol de Santángel l'any 1395. També és molt important la branca Serra de les Illes que podria ésser originària de Génova, encara que abans el cognom Serra ja era molt freqüent al Principat. Unes altres teories diuen que un personatge anomenat Pedro Serra va portar el cognom a les Illes l'any 1229. Aquests personatge que era fill de Montpellier, va participar en la conquesta de Mallorca sota les ordres dels rei Jaume I. Sens dubte, aquest cavaller es va guanyar la confiança de rei, doncs va participar en la repartició dels terrenys de l'Illa un cop conquerida per les tropes. Un altre Serra (o potser va ser el mateix, ja que només se'n coneix el cognom) va participar en la reconquesta de l'Illa i va rebre a canvi una finca anomenada "Manso Nova", a la villa de Sóller. Al Principat, Isidre Serra fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona el 1679. Joan Pau Serra, comerciant de Barcelona i fill d'un botiguer de draps, fou fet cavaller el 1599. El 1728, el Ciutadà Honrat de Barcelona i regidor Esteve Serra i Vileta fou fet cavaller i noble. ARMES Les armes del cognom són: De gules, una serra d'or posada en pal amb el ferro d'argent. Aquestes armes es poden visitar a la sepultura de Ramon Serra, que data del segle XIV i es troba a l'església de Santa Maria, de la ciutat de Cervera. Aquestes mateixes armes tenia la casa Serra de Puigcerdà, encara que hi sumaven una bordura componada d'or i gules. Altres armes del cognom són: De gules, una serra posada en pal acompanyada de 2 estrelles d'or, una al cap i una a la punta. Uns altres porten: d'argent, 3 caps d'àguila de sable becats d'or i linguats de gules i encollarats amb una corona d'or. Altres: d'atzur, un lleó d'or empunyant amb les urpes una serra d'argent. Altres: d'argent, un arbre de sinople. PERSONATGES SERRA DESTACATS EN LA HISTÒRIA Els personatges Serra que han destacat són innombrables ja que el cognom és molt estens. Ens limitarem a donar-ne una petita mostra dels més antics: ÀNGEL SERRA (Doctor en teologia que pertanyia a l'orde carmeliana), BERNABÉ SERRA (Juriscònsul i oïdor de l'Audiència de Barcelona a finals del segle XVI), MOSSÈN BERNAT SERRA (Poeta català del segle XIV), BONAVENTURA SERRA (Remarcable botànic del segle XVIII), GUILLEM SERRA (Remarcable escriptor del segle XV), JOAN DE SANTA GERTRUDIS SERRA (Religiós i escriptor de Palma de Mallorca) MIQUEL SERRA (Pintor català dels segles XVII i XVIII), PAU SERRA (Escultor que al segle XVIII va fer diferents estàtues religioses), PERE SERRA (Monjo del monestir de Sant Geroni de la vall d'Hebron), SALVADOR SERRA (Religiós de l'orde carmelitana del segle XVII), SANT RAIMON SERRA (Remarcable religiós fundador d'alguns convents del Cister al segle XII), PERE SERRA I BOSCH (Militar i arquitecte català dels començaments del segle XIX), RAMON SERRA I BORDAS (Facultatiu mort a Barcelona l'any 1887), JOSEP SERRA I CAMPDELACREU (Poeta, historiador i escriptor nascut a Vic l'any 1848), JAUME SERRA I GIBERT (Distingit pintor i dibuixant fill de Sant Genís de Vilassar), FRANCESC SERRA I GINESTA (Jurisconsul barceloní del segle XIX), PASCUAL SERRA I MAS (Gravador al acer i al coure de molta traça, nascut a Mataró l'any 1817; fou deixeble de l'escola de Barcelona i de Madrid abans de passar a París), ANTONI SERRA I OLIVERES (Tipògraf barceloní del segle XIX; a ell es deuen molts del avenços de les arts gràfiques a Catalunya, era home molt estudiós), PERE SERRA I POSTIUS (Escriptor, historiador i académic de les Bones Lletres de Barcelona), ANTONI SERRA I PUJALS (Distingit mestre d'obres barceloní, s'establí a la LLotja i va assolir un nou concepte en les obres de l'epoca) i PERE SERRA I SOLER (Industrial nadiu de Prats del Rei, infatigable viatger i home de grans iniciatives que portà a terme sobretot a castella). TOPONÍMIA La toponímia del cognom és molt extensa, degut a què es tracta d'un cognom que fa referència a un nom natural. En destaquem uns quants dels molts que hi ha a Catalunya: un caseriu del districte de Prullans, un poble del partit de la Bisbal, un poble del partit judicial de Sagunt, una cala a l'illa d' Ibiza, un lloc del terme de Tivisa, un caseriu del terme de Medinyà, un pla de frondoses hortes a la vora del Francolí, un caseriu de Rialp i un caseriu de Palma. EL COGNOM AVUI El cognom Serra és un dels cinc cognoms catalans més estessos per totes les comarques. Soler, Serra, Torres, Ferrer i Vila són cognoms catalans que caldria considerar universals, no sols perquè s' han estès per tot Espanya, sinò també per l'influència que han tingut a l'estranger. Actualment, només a Catalunya, calculem que hi ha més de 5.000 famílies que porten el cognom, encara que aquests càlculs són només aproximats. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-.