Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

SOLÀ ORIGEN I SIGNIFICAT Ve del llatí solanum, al lloc on bat el sol, o d'un nom llatí Solanus, derivat de solum, que vol dir "sol", "terreny". COGNOMS COMPOSTOS El cognom Solà té vàries formes compostes. Destaquem les següents: Solagran, Solanellas, Solanina i Solanlloch. La forma Sola, sense accent, és castellana, pertany a un altre llinatge i té diferent escut d'armes. Les formes Solana i Solanas tant pot derivar de la catalana Solà com de la castellana Sola. LLINATGE I HISTÒRIA L'origen d'aquest llinatge s'ha de cercar en els llunyans temps de la Reconquesta en els quals els exèrcits cristians ocupaven, lentament però definitivament, les terres que durant segles havien estat governades pels cristians. Era molt lògic durant l'època de la Reconquesta que els soldats que estaven al servei de l'exèrcit cristià fossin premiats amb solars i terrenys i elevats a la categoria de nobles, amb constància pels annals de la història. La família Solà de Sant Joan d'Oló remunta la seva filiació a l'any 1096 i en el segle XIV ja eren cavallers. Els de la línia primogènita es digueren Solà de Sant Esteve i s'extingiren en la segona meitat del segle XVIII. A Bellpuig hi havia una família de mercaders Solà a la qual pertanyia Josep Solà i Iñigo, que comprà la senyoria de Donzell i fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona en el 1637, essent fill d'un botiguer de draps. Membres d'aquesta casa pasaren a Sant Sadurní d'Anoia, Vilafranca del Penedès i Valls. El seu fill Antoni de Solà i Muntaner, senyor de Donzell, fou fet noble el 1700. Una família pagesa, Solà de Batet, es remunta fins el 1303 i hi pertanyia Bertomeu Solà i Cols, que fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona en el 1683. Recaigué en pubilla i els seus descendents són els Solà Morales. El 1599 Bernart Solà fou fet Burgès Honrat de Granollers. Alfons Maria Solà va ser un poeta, nadiu de Caldes de Montbui, que va morir a l'any 1877. Publicà moltes de les seves composicions en el diari la Renaixença. Jaume Solà, que va viure en el segle XVIII, va realitzar una important tasca en medicina, publicant molts diversos escrits. ARMES Els Solà de la vila de Calaf i Sant Joan d'Oló porten: En un camp d'argent una torre d'atzur; bordura escacada de gules i argent. Altres Solà tingueren l'escut d'atzur, un sol d'or. PERSONATGES SOLÀ DESTACATS EN LA HISTÒRIA Antoni Solà: Escultor. Format a Llotja (1795-1802), hi féu les nerides de la font de Neptú del pati (1802). Francesc de Paula Solà i Carrió: Nascut a Barcelona, però de pares manresans. Catedràtic de Teologia Docmàtica a la Facultat dels Jesuïtes. Fou Director de diferents biblioteques i arxius. Va morir als 80 anys, quan en feia setanta que era jesuïta. Domènech de Solà: Bisbe d'Osca. El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d'Osca. Narcís Solà: Metge i cirugià reial. Professor de l'estudi de medicina de Barcelona. Ramon Solà: Pintor. Documentat a partir del 1424 any en que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina. Josep Solà i Abadal: Metge. Exercí a Manresa com a metge militar. Dirigí el col.legi de Sant Ignasi. Josep Victor Solà i Andreu: Pintor. Nebot del doctor Salvador Andreu. Altres personatges importants en la història del cognom: Felip de Solà i Cañizares, Lluís Solà i Dachs, Josep Solà i Escofet, Maties Solà i Farrell, Eduard Solà i Franco, Anna Solà i Galí, Lleó Solà i Gené, Francesc Solà i Llerinós, Joan Maria Solà i Llerinós, Joan Maria Solà i Mestre, Fortià Solà i Moreta, Josep Maria Solà i Solé, etc... TOPONÍMIA La forma Solà té topònims diversos, destacant vàries cases pairals catalanes que s'anomenen Can Solà. Entre altres en trobem a Sant Julià de Lòria, Sant Martí de Llémena, Monistrol de Calders i Gombrèn. Altres topònims fan referència a accidents geogràfics com coves, torrents i rius. EL COGNOM AVUI Es fa difícil distribuir el cognom dins el territori lingüístic d'una manera clara, ja que el cognom és poc freqüent i hi ha una manca de documentació al respecte. Crida l'atenció, per exemple, que el cognom apareix més en el NE. de Catalunya (Empordà, Gironès, Garrotxa, La Selva) que no en altres llocs del Principat. Aixó no ens ha d'estranyar, en considerar que aquella regió amb el Rosselló veí constitueix el nucli primitiu de la nostra nacionalitat, car allà es va espargir la població bàsica de la Marca Hispànica. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-.