Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

TOMÀS ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Tomàs s'ha d'incloure en el gran grup dels anomenats patronímics, és a dir, aquells que deriven del nom propi de la persona que en un moment històric determinat adopten el nom com a cognom. Així, un dels fets que caracteritzen els cognoms patronímics és la diversitat de branques i llinatges que existeixen, i en conseqüència, l'abundància de persones que en l'actualitat es cognominen així, ultrapassant, moltes vegades, l'àmbit d'un llengua o una cultura. En aquest cas, és patronímic del nom propi Tomàs, nom d'un dels Apòstols, que vol dir etimològicament "bessó". COGNOMS DERIVATS Antigament era molt usual escriure la grafia Tomàs amb h, formant Thomàs. Així consta en una sepultura dels Thomàs, que data de l'any 1318 i que es conserva en el Museu Arqueològic Provincial de Barcelona. LLINATGE I HISTÒRIA Aquest cognom és originari de Lleó, on des de temps molt antics van ser molt considerats. Els seus cavallers participaren en les conquestes del regne de Múrcia, especialment de la ciutat de Lorca. Com a premi als seus serveis, el Rei Jaume I d'Aragó els hi donà riques terres en les ciutats de Múrcia i Lorca, iniciant així el llinatge dels Tomàs murcians. Com a regidors perpetus de les dues ciutats foren respectivament Francisco i Nicolàs Tomàs Montijo Ruiz-Mateos Redón, germans i tots dos nascuts a Lorca. Més tard el llinatge es troba a Catalunya. En les catedrals de Barcelona i Girona trobem sepultures de famílies Tomàs. Els Tomàs varen viure també a la ciutat alicantina d'Orihuela on existeix testimoni en els seus llibres de població. Una família d'aquest cognom va radicar a l'illa de Mallorca poc després de la conquesta d'aquesta pel Rei Jaume I. Trobem referències del llinatge a Lluchmajor, Valldemosa, Banyalbufar i a Palma. D'ella sortiren insignes barons que destacaren en els camps de les armes i de les lletres. ARMES Les armes de la família Tomàs de Múrcia són les següents: en camp d'or, tres faixes de color de gules; bordura de gules amb vuit aspes d'or. Altres armes que hem trobat: en camp de gules, una pinya d'or. En una sepultura del segle XIV en el claustre de la catedral de Girona apareixen les següents armes: En camp de gules, un braç vestit d'atzur i movent del flanc sinistre, empunyant un arbre arrencat de sinople i surmontat d'un estel d'or. Aquestes armes es poden considerar les pròpies dels Tomàs catalans. PERSONATGES TOMÀS DESTACATS EN LA HISTÒRIA -Ceferi Francesc Tomàs, religiós i brillant llatinista de començaments del segle XVII. Va publicar diverses obres de caire teològic. -Miquel Tomàs, escultor i estatuari de gènere religiós. Va ser director del col.legi d'escultors i pintors de Palma de Mallorca, reunint un bon nombre d'antiguitats i de medalles. Va morir a l'any 18O9. -Pere Tomàs, metafísic i llatinista del segle XVI. Va fer traduccions de nombroses obres. -Francesc Tomàs i Estruch, escriptor poeta i autor dramàtic nascut a l'Uruguai l'any 1862, fill de pares catalans. Traslladat a Barcelona fou professor de Belles Arts a la Llotja de la ciutat. -Josep Tomàs i Piera, advocat i polític català del segle XX. Fou dirigent del Partit Catalanista Republicà fins que s'integrà a l'Esquerra Republicana de Catalunya. Ocupà diversos càrrecs durant la República. S'exilià a Mèxic després de la Guerra Civil. -Josep Tomàs, escultor fill d'Orpesa a la Plana Alta. -Llorenç Tomàs, naturalista barceloní. Es llicencià en dret i exercí d'advocat a Barcelona. -Rafael Tomàs, Pintor i vitraller del segle XV. -Belarmino Tomàs Álvarez, dirigent socialista i sindical asturià. -Josep Tomàs i Cabot, escriptor de Manresa, llicenciat en medicicina i en història. -Catalina Tomàs i Gallard, religiosa de Valldemossa, Mallorca. -Vicent Tomàs i Martí, polític nascut a Artana. -Francesc Tomàs i Oliver, dirigent obrer de Mallorca. -Joan Tomàs i Parés, músic i folklorista. Sots-director de l'Orefeó Català. -Josep Tomàs i Renteria, dirigent republicà fill de Mallorca. -Cristòfor Tomàs i Roses, metge de Girona. -Joan Tomàs i Rosich, periodista d'Igualada. -Francesc Tomàs i Rotger, escultor, pintor i arquitecte de la Ciutat de Mallorca. Fill i deixeble de l'imatger deixeble de Francisco de Herrera el Mozo Miquel Tomàs. -Joan Tomà i Salvany, escriptor de Valls. -Josep Tomàs i Salvany, polític republicà federal. -Pascual Tomàs i Taengua, dirigent sindical i polític a València. TOPONÍMIA L'únic topònim del cognom és una masia anomenada Can Tomàs que es troba a la Baronia de Rialb. EL COGNOM AVUI Si hi ha a Catalunya uns cognoms que podríem anomenar "universals", aquest és, sens dubte, un d'ells. Si bé és cert que el cognom té unes arrels plenament catalanes, també ho és el fet que molt personatges que així es cognominaren tingueren un paper molt important lluny de les nostres fronteres. Per aquest motiu, el cognom ha estat molt estès, no només a Catalunya, València i Mallorca, sinó també a altres llocs d'Espanya i Amèrica i a totes aquelles terres on la influència de la Corona d'Aragó fou evident. Però especialment a Mallorca hi ha moltes famílies cognominades Tomàs. A Catalunya el trobem sobretot a les comarques de la gran àrea barcelonina. Només a la Ciutat Comtal podríem dir que hi ha més de 25OO persones que es cognominen Tomàs. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana-