Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

Versión en Castellano

VIDAL VIDAL ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom s'ha d'incloure en el gran grup dels anomenats "patronímics", és a dir, aquells que deriven del nom propi de la persona que en un moment històric determinat adopten el nom com a cognom. Així, un dels fets que caracteritzen als cognoms patronímics és la diversitat de branques i llinatges que existeixen i, en conseqüència, l'abundància de persones que en l'actualitat es cognominen així, ultrapassant, moltes vegades, l'àmbit d'una llengua o cultura. En aquest cas, el cognom Vidal és patronímic derivat del nom de diversos "Sants Vitalis" en llatí, que vol dir vivaç, sa, fort. LLINATGE I HISTÒRIA Les primeres notícies que trobem del cognom parlen de Bernard Vidal procedent de Catalunya, conseller de Jaume I, que va assistir a la conquesta de València. Més tard, en Francesc Vidal i Roca, natural de València, va ingressar a finals dels segle XVIII, en la "Real Maestranza de Caballería" d'aquella Capital. En Pere Vidal, de Barcelona, assistí a la conquesta de Mallorca i li fou assignada, en el repartiment de l'illa, una meitat de l'alqueria de Beniatí Climusa, en el terme de Montuiri. Una línia d'aquesta família va fundar el solar a orient (Bunyola), des d'on es va traslladar a Palma al segle XVIII. El Rei Sancho I de Mallorca, comte del Rosselló, va concedir el pivilegi de generositat a Bernard Vidal, de Perpinyà, el 31 de gener de 1.317. Aquest mateix privilegi també li fou concedit a Arnald-Berenguer Vidal, veí de Foliano de Conflent, l'1 de desembre de 1.363. Aquests són uns dels personatges més antics que es coneixen. Per tant, podem afirmar que a les Illes, el cognom també va arrelar de molt antic. Ja al segle XVI trobem nombrosos personatges Vidal. En Francesc Vidal i Descamps, de Perpinyà, va obtenir de Felip II el títol de cavaller del principat de Catalunya a Poblet, el 15 d'abril de 1.585. Antoni Vidal fou agraciat amb el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya, lliurat a Barcelona pel comte d'Aitona, el 22 de febrer de 1.581. Al segle XVII el cognom va tenir molts personatges reconeguts. Entre ells: Francesc Vidal, ciutadà honrat de Barcelona, Onofre de Vidal, cavaller del principat de Catalunya, Julià Vidal, ciutadà honrat de Barcelona, Jerònim Vidal, batidor de moneda d'or de la ceca de Barcelona. Rafael Vidal de Roda, burgès de Puigcerdà fou fet cavaller del Principat de Catalunya per mèrits del seu avi Ginès Vidal de Roda. També Felip V va concedir el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona a Pere Vidal, títol que portaren altres personatges Vidal. L'arxiduc-pretendent Carles d'Aústria va concedir el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona a Sebastià Vidal. Els segles XVIII i XIX signifiquen l'expansió del cognom Vidal no solament en tot l'antic regne de la Corona d'Aragó, sinó també a molts altres llocs de la Península Ibèrica. Entre aquests llocs cal destacar les nombroses branques del cognom Vidal que hi ha a Galícia i Astúries, moltes d'elles amb llinatge propi. Tornant al Principat, a Gandesa, Tarragona, hi hagué una família Vidal agraciada amb el privilegi de ciutadania honrada de Barcelona, a la que hi pertanyé Miquel de Vidal i Soler, que es casà amb Maria Lluïsa Dara i Zamora, novena baronesa de Purroy. Bonaventura de Vidal i Nin fou fet noble a les Corts de Barcelona el 1.702. A una família de Sant Feliu de Llobregat hi pertanyia en Josep-Rufi de Vidal i de Nadal, que l'any 1.861 es casà per segona vegada, amb Maria de la Consolació de Moragas i de Quintana, primera marquesa pontifícia de Moraga. La seva filla es casà amb Joaquim de Jover i Costes, primer marquès de Gelida. Aquesta família fou molt arrelada a Catalunya i moltes branques s'anaren escampant per tota la Península. Una d'elles radicà a Navarra d'on deriven una part important dels Vidal. ARMES Les armes principals del cognom són: Partit: 1er., d'atzur, mig vol d'argent; bordura componada de vuit peces d'argent, i 2on.,quarterat:1er. i 4art. de gules, un lleó rampant d'argent, i 2on. i 3er., d'or, una rosa de gules. Altres armes del mateix cognom són: D'atzur un lleó d'or. D'atzur, un griu d'or. D'atzur, una grua d'argent. De gules una àguila de plata, coronada d'or. PERSONATGES VIDAL DESTACATS EN LA HISTÒRIA Les enciclopèdies fan notar una cinquantena de personatges Vidal destacats a la història. Fóra injust anomenar-ne uns pocs degut a que tots, en el seu camp, van assolir importància. Per raons d'espai, però nombrarem, nomès els més antics: Vidal (Màrtir sota la persecució de Dioclecià al segle IV), Albert Vidal (Eclesiàstic fill de Montblanc del segle XVIII), Antoni Vidal, (Monjo benedictí de Sant Feliu de Guíxols), Antoni Vidal (Militar fill de Xerta), Dionís Vidal (Pintor de València), Francesc Antoni Vidal (Comerciant i polític barceloní del segle XVII), Germinal Vidal (Dirigent comunista de Barcelona), Jaume Vidal (Músic de Sant Feliu de Llobregat), Joan Vidal (Dirigent obrer del segle XIX), Joan Francesc Vidal (Religiós dominicà i predicador notable), Paul Vidal (Compositor occità), Pèire Vidal (Trobador provençal), Pere Vidal (Historiador i bibliògraf) i Salvador Vidal (Escriptor sard). Altres personatges més actuals són: Jaume Vidal i Alcover, Francesc Vidal i Barraquer, Eduard Vidal i de Valenciano, Francesc Vidal i Jevellí, Lluís Vidal i Molné, Cosme Vidal i Rosich, Josep Vidal i Vidal, Llorenç Vidal i Vidal, etc. TOPONÍMIA Can Vidal és una colònia industrial tèxtil del municipi de Puig-reig (Berguedà), a la dreta del Llobregat, dins el terme i vora l'església de Merola. També trobem les cases de Vidal a la Vall d'Albaida. Finalment, el Vidal és un veïnat del municipi d'Arbúcies (Selva), situat a l'oest de la vila, als vessants del massís de les Agudes. EL COGNOM AVUI Si a Catalunya hi ha uns cognoms que podríem anomenar "universals" aquest és, sens dubte, un d'ells. Si bé és cert que el cognom té unes arrels plenament catalanes, també ho és el fet que molts personatges que així es cognominaren tingueren un paper molt important, lluny de les terres d'on en foren originaris, participant activament en la recoquesta de la Península i més tard, en la conquesta d'Amèrica. Per aquest motius, el cognom ha estat molt estès no només a Catalunya, València i Mallorca, sinó també a altres llocs d'Espanya, Amèrica i totes aquelles terres on la influència de la Corona d'Aragó fou evident. A Catalunya trobem famílies Vidal sobretot a Abella de la Conca, Agramunt, Mataró, Alella, Igualada, Valls i a molts pobles de la província de Lleida. A Espanya, el cognom és especialment freqüent a Galícia, Astúries i València. BIBLIOGRAFIA El present llistat bibliogràfic és una recopilació dels principals llibres de genealogia i heràldica que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms i altres són estudis específics de diversos aspectes de l'heràldica. Els estudis d'heràldica i genealogia determinen l'origen nobiliari del cognom, la seva evolució, altres títols posteriors i l'escut d'armes que correspon. -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-.