Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

VILA ORIGEN I SIGNIFICAT Vila és un cognom que defineix el nom del lloc d'origen, de residència o de propietat del personatge que antigament portà el cognom. Hi ha molts altres cognoms catalans que tenen com a referència noms de cases, masies, pobles i altres edificis o les seves dependències: Casa, Cases, Casanova, Cabana, Borda, Mas, Casals, Torres, Cort, Corral, Cortada, Sala i Cortils , serien cognoms que es refereixen a significats semblants als de Vila. En aquest cas, el cognom Vila prové del llatí "villa, nucli de població més petit que la ciutat, abans, però, significava casa de camp o casa predial, allò que després seria masia. Per això el nom "vila" no sols forma part de molts topònims corresponents a nuclis de població d'una certa importància, sinó que també entra en composició de molts de noms indicadors de "masia o casa de camp", la segona part dels quals és un adjectiu, una indicació de lloc o el nom del propietari o dels habitadors del lloc. D'aquesta segona categoria són els llinatges compostos que vénen a continuació. COGNOMS DERIVATS Encara que no sigui un cognom derivat, hem de parlar del cognom Vilà degut a les moltes consultes que ens han fet soble la relació d'ambdós cognoms. Els cognoms Vila i Vilà no tenen cap relació entre ells, no comparteixen origen, ni significat, ni història. El cognom Vilà és un derivat de Vilar, molt al contrari de Vila que te unes branques pròpies i diferenciades. En canvi, a diferencia de Vilà, el cognom Savila és plenament un derivat de Vila, comparteix origen, significat i historia, i té el mateix escut heràldic. Savila és molt més freqüent a les Illes que no pas al Principat. COGNOMS COMPOSTOS La majoria de cognoms compostos provenen de l'entrocament en un moment determinat, de dos llinatges importants a partir dels quals s'adopta conjuntament el cognom dels llinatges com si fos un de sol. Els compostos poden anar enllaçats directament o separats amb guionet. També es consideren compostos aquells que al costat del nom s'indica l'origen o la seva procedència, tant geogràfica com a partir d'un topònim. En aquest cas, degut a la importància del cognom hi ha una gran quantitat de cognoms compostos i els pasem a anomenar tot seguir: Vilabrú, Vilaburgès, Vilaburguès, Vilaclara, Vilacrosa, Viladarga, Viladebat, Viladelaserra, Viladelprat, Viladelsoler, Vilademí, Vilademí, Vilademont, Vilademunt, Viladenllort, Viladerams, Viladesau, Viladevall, Viladiu, Viladoms, Viladroms, Viladosa, Viladot, Viladrich, Vilafort, Vilagiles, Vilaginer, Vilaginés, Vilagran, Vilagrant, Vilagrà, Vilagut, Vilajosana, Vilajús, Vilalba, Viladach, Vilamaçana, Vilamassana, Vilamala, Vilamanyà, Vilamelindre, Vilamí, Vilapàdua, Vilaprinyó, Vilapúdua, Vilaragut, Vila-rasa, Vilarrassa, Vilardaga, Vilardebò, Vilaroig, Vilaros, Vila-roya, Vila-rubí, Vilasaló, Vilasau, Vilasendra, Vilasusana, Vilaterçana, Vilatubà, Vilatumeu, Vilatura, Vilavedra i Vilavendrell. LLINATGE I HISTÒRIA Les primeres notícies que tenim del cognom Vila pertanyen a la comarca de l'Empordà on, Jeronimo de Vila i Ortiz de Cabrera, fill d'un ciutadà honrat de Barcelona, va obtindre el privilegi de noble per part de Felip III, el 13 de juliol de 1599. Un germà seu, Jaume-Ramon Vila, fou un conegut heraldista barceloní. Posteriorment, Jaume Vila, apareix com a ciutadà honrat de Barcelona el maig de 1563, juntament amb el seu fill. La història del Vila continua amb Jaume Vila i Font, pagès hereu dels masos Vila i Cavaller a Sant Esteve d'en Bas, que es casà el 1695 amb la pubilla de Torelló Helena-Margarida Dou-Colomer i Burg. Llur fill i hereu es digué Francesc de Dou i Vila, de Sant Bertomeu de Llaés; fou fet ciutadà honrat de Barcelona pel rei arxiduc el 1712 i el seu descendent Jaume Vila ho fou de nou el 1776, ja que segons sembla, no havien demanat la convalidació del privilegi als Borbons. Encara més antigament, Joan de Cirés, abans Vila, natural de Bella, a la Vall d'Aran, va ser agraciat amb el privilegi de cavaller del principat, donat per Ferran II a Monzó, el 29 de juny de 1510. Pere Vila i Perarnau, fill d'un comerciant de Barcelona, va obtenir el privilegi de cavaller del Principat, otorgat per Ferren II, a Valladolid, en el 1514. Pere Vila de Clasquerí, abans de Perarnau i López de Medrano, va obtenir el privilegi de noble del Principat, concedit per Felip III a Barcelona, el 13 de Juliol de 1599. La historia del cognom continua amb Antoni Vila de Sabassona, de Vic, baró de Sabassona, senyor de Tavérnoles, de Cererols i Sant Bertomeu Sesgorgues, aconseguí el privilegi de noble, otorgat per Felip III a Barcelona. Tots aquests personatges Vila són els que consten en els llibres antics d'heràldica i d'ells n'ha quedat constància. La historia dels Vila continua amb Salvador Vila, un notari de remon de Barcelona al que si li otorgà el privilegi de ciutadà honrat, també per Felip III, el 16 d'abril de 1660. A la plana de Vic, els Vila, van tenir com a patriarca en Francesc Vila de Prat i Folcs, ciutadà honrat de Vic, que va contraure matrimoni amb Teresa de Saleta i van ser pares d'Antoni Vila de Prat i Saleta, ciutadà honrat de Vic i Barcelona. Miquel Vila va ser agraciat amb el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona, donat per Carles II i la seva mare Mariana d'Aústria, a Madrid, el 16 de novembre de 1665. A Francesc Vila, natural i ciutadà honrat de Barcelona, li va ser conferit, ja difunt, el privilegi de cavaller del Principat, per a ells i els seus fills Carles, Francesc i Garpar de Vila i Casamitjana, donat per Carles II, el 1677 i el de noble de principat en el 1678. Finalment hem de parlar de les branques dels Vila que hi hagué a les illes de Mallorca. A Mallorca hi van haver cases a Pollensa i Santanyi. Dels personatges mallorquins que portaren el cognom en destaca en Guillem Vila, que va donar homenatge a Alfons III, en el 1285, com diputat per Santa Margarida. El fet de que, en les notícies que tenim del cognom, apareixen com a més antics els Vila de Mallorca que del Principat obedeix a que a les Illes els document antics del cognom s'han conservat molt més que no pas a altres indrets de Catalunya que han sofert més les guerres i incidències. L'extensió del cognom Vila fa pensar que al Principat són molt més antics i possiblement al segle XII ja apareix el cognom estés en la mallor part de comarques catalanes. ARMES Hem adoptat com a armes del cognom les que pertanyen als Vila de Girona i Camprodon que són quarterades: 1er. i 4art. de gules, amb una vila de plata, aclarada de gules i matissada de sabre i 2on i 3er. de plata, amb tres faixes d'atzur. Els de Girona el porten: de gules; una vila emmurallada d'argent amb el campanar embanderolat d'argent amb una creu plena de gules; la bordura de peces d'argent. Els Vila de Barcelona tingueren com a armes: Quarterat, 1er. i 4art. de gules, amb una vila de plata, i 2on. 3er., de plata, tres faixes ondades d'atzur. Els Vila de la branca de Sabassona: D'atzur, una vila d'or. Els Vila de Clasquerí: D'atzur, amb una vila de plata, aclarada de sable. La branca d'Hostalric: De sinople, una vila de plata amurallada i amb una torre. Finalment, la branca Vila de Mallorca tingué les següents armes: De gules, amb una vila d'or amb una bandera de plata sumada en una de les seves torres. PERSONATGES VILA DESTACATS EN LA HISTÒRIA AGUSTÍ VILA: Escriptor i abvocat barceloni del segle XIX. Admirador del Rector de Vallfogona, escriví un gran nombre de versos a imitació seva, de caràcter sobretot satíric. ANTONI VILA: Hel.lenista fill de Santpedor. Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al col.legi de l'orde de Gandia. BENET VILA: Biblista que el 1509 rebé l'hàbit monàstic a Montserrat, de mans de l'abat Cisneros. BERNAT VILA: Mestre de primeres lletres barceloní nascut a Barcelona el segle XVI. FRANCESC VILA: Arquitecte diplomat a l'Academia de San Fernando el 1835. JAUME RAMON VILA: Heraldista. Sacerdot, donzell de llinatge empordanès. JOAN VILA: Escriptor del segle XV. Doctor en dret, és autor de la traducció al català de l'obra de Valescus de Taranta "Tractat de l'epidèmia e de pestilència". JOAN VILA: Eclesiàstic de Cervera. MIQUEL VILA: Guerriller carlí del segle XIX. Era conegut amb el sobrenom de "Caletrus". PERE ALBERT VILA: Compositor de Vic. Fou organista de la catedral de Barcelona, de la qual fou també canonge. SENÉN VILA: Pintor valencià. Fou deixeble d'Esteve Marc. Passà per Alacant, però aviat s'establí a Múrcia. Altres personatges Vila molt més actuals són: ANTONI VILA I ARRUFAT (pintor i gravador de Sabadell) , GUSTAU VILA I BERGUEDÀ (Caricaturista que emprà el pseudònim de Grapa), JOAN VILA I BLANCO (Escriptor i cronista provincial d'Alacant), JOSEP VILA I CALLOL (Mestre d'obres, director de camins veïnals i membre del Foment de la Producció a Girona), ANTONI VILA I CAMPS (Bisbe i doctor en teologia de Ciutadella), JOAN VILA I CASAS (Pintor, gravador, ceramista i escriptor de Sabadell), JOAN VILA I CINCA (Pintor de pares humils fill de Sabadell), PERE VILA CODINA (Comerciant i filantrop de la Segarra), MARC AURELI VILA I COMAPOSADA (geògraf i polític fill de Pau Vila i Dinarés), JOSEP VILA I CUENCA (dirigent socialista membre de la Federació Catalana de PSOE), LLUÍS VILA I D'ABADAL (metge i polític fill de Vic), PAU VILA I DINARÉS (Pedagog i geògraf fill de Barcelona), JOAN VILA I GRAU (Artista plàstic, fill i deixeble d'Antoni Vila i Arrufat), ENRIC VILA I MARIEGES (Polític republicà del segle XIX), JOSEP VILA I MARTÍNEZ (Eclesiàstic i Bisbe de Girona), MACIÀ VILA I MATEU (Industrial fill d'Igualada), JOAQUIM VILA I MOLINÉ (Polític republicà del segle XIX), JOAN VILA I MONCAU (Pintor format a Vic), MARIA VILA I PANADÈS (Actriu, filla d'una família molt important d'actors), JAUME VILA I PASCUAL (Escriptor de Gèlida), JULI VILA I PRADES (Pintor Valencià), JOAN VILA I PUIG (Pintor deixeble de Joan Vila a Sabadell), JOAN VILA I PUJOL (Conegut amb el pseudònim d'Ibori, dibuixant reconegut) , FRANCESC VILA I RUFAS (Caricaturista, conegut amb el pseudònim de Cesc) , JORDI VILA I RUFAS (Pintor barceloní) I ANTONI VILA I SALA (Eclesiàstic i historiador de Santpedor). TOPONÍMIA El cognom Vila, al ésser un dels més importants de Catalunya, té un gran nombre de llocs concrets que porten el topónim. Entre els més importants trobem: VILA que és el nom amb què és coneguda la ciutat d'Eivissa en l'àmbit illenc. A les Illes trobem Sa Vila, una vénda del municipi i parròquia de Santa Eulària del Riu (Eivissa). La Vila és una important masia del municipi d'Olost (Osona), situada vers el nord-oest del terme. Per la seva categoria denomina un veral, actualment poc poblat. Existia ja el 1108, i era tributària del monestir de Lluçà. Té prop seu seu una capella de Sant Gil, que és documentada des de l'any 1038. La Vila és també una partida de l'horta de Xàtiva regada per la sèquia de la Vila, que pren l'aigua de la font del riu dels Sants. La mateixa sèquia també rega una partida del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al sud-est de la ciutat, que també s'anomena La Vila. També trobem el Tossal de la Vila, un cim amb 950 m. d'altura de la serra d'en Galceran, a l'oest del poble de Serra d'En Galceran. EL COGNOM AVUI Podem afirmar, sense por a equivocar-nos, que el cognom Vila es troba entre els cinc cognoms catalans més freqüents. Serra, Soler, Torres i Vila són cognoms d'origen català molt estesos per tota la Península, per tant, avui en dia els podem considerar com a universals. Al Principat, el cognom és molt estès a Celrà, Vilademuls, Agramunt, Anya, Igualada, Badalona, Barcelona i Savalla. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del