Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

VIVES ORIGEN I SIGNIFICAT Ve del llatí vivas, que és el subjuntiu-imperatiu del verb vivere. Vol dir, per tant "que visquis" expresant el desig de llarga vida sobretot per un infant; de sobrenom passà a nom personal i deprés a cognom. En l'alta edat mitjana es troba sovint usat com a nom personal: Vives; "Vivas filius Laurencii". COGNOMS DERIVATS VIVET, VIVETES, VIVOLES I VIVOLAS són formes diminutives que donen més expressió a l'abjectiu viu, viva, o a la forma verbal vives d'on ve el cognom Vives o Vivas. Vivó o Vivor, també relacionats amb el cognom Vives signifiquen qualitat de viu en un sentit figurat. Per últim cal mecionar el cognom VIVAS que té el mateix escut significat i procedència que VIVES; i fonèticament també comparteixen la mateixa pronunciació. LLINATGE I HISTÒRIA Felip Vives de Canyamars, va ser mestre de l'Ordre de Montesa del 10 d'octubre de 1482 fins el març de l'any 1488. Aquest càrrec també el va tenir en Felip d'Aragó i Navarra, fill del príncep Carles de Viana. Potser aquest personatge és un dels més coneguts VIVES que han deixat petxada a la història, però segur no és el més antic. Les notícies més antigues que trobem del cognom es refereixen a Bernart Vives que va ser comendador d'Espluga Calva del 1255 fins el 1270. Francesc Vives, Ciutadà Honrat de Barcelona, fou armat cavaller a la coronació del rei Martí I a Saragossa, el 6 d'abril de 1399. Posteriorment Berenguer Vives i de Boil, cambrer oficial del rei, va obtenir privilegi de cavaller del Principat, atorgat per Pere de Cardona, l'any 1552. Al segle XVII hi havia a Barcelona una família de Ciutadans Honrats. A Girona també n'hi havia una de Ciutadans Honrats a la qual pertanyia Bernart Vives i Ferrer, que fou fet cavaller el 1673 i noble el 1675. Joan Vives i Vedruna, Ciutadà Honrat de Girona, fou pare de Bernart Vives-Vedruna i Ferrer, que obtingué el privilegi de noble del pricipat, donat per Carles II a Madrid, el 20 de febrer de 1675. Hi ha una branca del cognom Vives que va tenir molt nom a Mallorca amb les nombroses cases pairals a les viles de Petra, Pollensa i Artà des dels començaments del segle XIII. Una altra branca passà a Menorca a principis del segle XVI i va obtenir el privilegi de noblesa. Pere Vives va ser diputat per Inca i Santa Margarida el 1282, Jaume Vives, natural de Maó, va ser agraciat amb el privilegi de cavaller del regne de Mallorca, donat per Felip IV, a Saragossa, el 10 de juny de 1645 i amb el de noble, donat a Madrid, el 15 de juny de 1650. ARMES Les principals armes són de sabre, amb tres xebrons d'or. Uns Vives de Potons (Girona) porten: vergutat de gules i d'argent; ressaltant sobre tot un lleó de sabre. Els de Sant Martí: Partit: 1er. d'or, amb tres llunes menguants posades en pal, i 2on, una creu buidada i trevolada d'or. Els de Perpinyà i Menorca: Quarterat: 1er. i 4rt. d'or, amb un lleó de gules i 2on. i 3er., d'argent, amb tres bocs d'or. Els de València: D'argent, una mata de perpertuïnes, superada per una au fènix coronada al natural, sortint d'unes flames de gules. Els de Girona: D'or, un estany al natural amb peixos d'or i a l'esquerra tres arbres plantats, de sinople. També és molt estès l'escut format per vairs d'ondes. PERSONATGES VIVES DESTACATS EN LA HISTÒRIA Joan Lluis Vives: Filòsof humanista valencià d'origen jueu. Estudià filosofia a París i fou profesor a Lovaina i a Oxford. Fou un dels pricipals representants de l'humanisme renaixentista europeu. Morí el 1540. Amadeu Vives i Roig: Compositor català. Fundador de l'Orfeó Català. La seva obra més coneguda és "L'emigrant" que escriví el 1890. Josep de Calassanç Vives i Tutó: Cardenal caputxí català que estudià a Mataró, viatjà per Amèrica i fou ordenat sacerdot a França. Eudalt Vives i Villarrubia: Economista i escriptor nascut a Sabadell l'any 1846. Antoni Vives: Mestre director d'una societat coral a Manresa. Berenguer Vives: Religiós del segle XVI, que va pertanyer a la Companyia de Jesús. Carles Vives: Ermità profés de Sant Pau i preceptor de lletres i humanitats a Miravet del Ebre. Guillem Vives: Escriptor i religiós a finals del segle XIV. Joan Vives: Escriptor i diplomàtic del segle XVI, autor d'alguns tractats escrits en llengua castellana. Miquel Vives: Cantor i compositor de cant místic, Menorquí que vivia a mitjans del segle XIX. Miquel Vives: Popular músic sabadellenc. Teresa Vives: Cantactriu d'afinada educació artística, esmentada sovint al moviment de cultura barcelonina pels anys 1860. Ramon Vives i Ayné: Pintor nascut a Reus el 1815, germà de Antoni Vives, gran músic i profesor de cant. Pius Vives i Pexon: Religiós de l'ordre de predicadors que va viure al segle XVI. Pere Nolasch Vives i Cebrià: Juriscònsul, relator de l'audiència de Catalunya, profesor de dret regidor i síndic a l'Ajuntament de Barcelona. Josep Maria Vives i Mendoza: Advocat, coneixedor de la legislació foral catalana i notari de Barcelona mort l'any 1909. TOPONÍMIA Vives és geogràfic procedent de la Catalunya francesa. En concret és un poblet de l'antic Vallespir, ara del departament dels Pirineus Orientals, bisbat de Perpinyà, al cantó de Ceret, a la vora de la riera del seu nom. Té 95 habitants. Vivet és un caseriu de Taradell. Hi ha també can Vives, una casa pairal situada al barri de Vacarisses. Can Viver és un caseriu de Sant Pere de Terrasa i d'Argentona, a més d'èsser un bonic poblet del Berguedà, un partit judicial de Castelló format per 24 ajuntaments i una vila de la província de Castellò. EL COGNOM AVUI El cognom és freqüent a tot Catalunya, però hi ha un seguit de pobles on ha arrelat amb més força. Aquest són: Sant Joan de les Abadesses, la Bisbal d'Empordà, Foixà, Vic, Igualada, Llerona, Alcarràs, Barcelona, Calella i Arenys de mar. Cal mencionar també que encara que l'origen del cognom és plenament català, el podem trobar freqüentment escampat per diversos llocs de la Península, àdhuc a l'Amèrica Hispana. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades en les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Vives podem afirmar que es el número 127 per ordre d'importància, hi ha 5.447 persones que el tenen com a primer cognom i unes 5.333 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-.